Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Pobles

Vinyes, oliveres, fruita dolça, espadats, pobles tradicionals, de caire tranquil i encisador, carrers estrets i empedrats, esglésies i campanars que sobresurten del paisatge humà ric en tradicions i costums fan del Priorat, i, més concretament, dels pobles que constitueixen el Parc Natural de Montsant, una terra que es fa estimar.


La Morera de Montsant - Escaladei

La Morera de Montsant
Autor: Biel Roig Zàrate
Escaladei
Autor: Arxiu del Parc

Poble petit i acollidor situat al mateix peu de Montsant, amb una gran varietat de graus d’ascensió a la serra Major: el grau de Salfores, el camí de Montsant o grau de la Grallera), el grau de l’Espinós, el grau de l’Agnet, el grau dels Barrots, el grau del Carrasclet i el grau del Carabassal, que ofereixen al visitant una visió paisatgística del Priorat. Cal tenir en compte que els tres últims graus no són recomanables per a persones amb vertigen i acaben amb ajudes tècniques clavades a la roca. A la Morera se situa la via Ferrada de Montsant, a mig camí del grau de Salfores; és necessari anar equipat i informar-se bé abans de fer-la.

És molt aconsellable passejar pels carrers de l’antiga vila d’origen àrab i contemplar les diverses façanes de pedra. Cal destacar la façana romànica de l’església, el mas de Sant Blai (antic monestir de Bonrepòs) i l’ermita de la Mare de Déu de Montsant. El poble acull el Centre d’Interpretació i Seu del Parc Natural de la Serra de Montsant.

A 5 km, es troba la vila d'Escaladei, on s’ubica la cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, un dels monuments nacionals més significatius de Catalunya, primera cartoixa de la Península Ibèrica, fundada el 1194. L’actual nucli habitat data de mitjan segle XIX, bastit a l’entorn de l’antiga residència del procurador de la cartoixa, sent la conreria del monestir.

Des de la cartoixa d'Escaladei es pot accedir als graus del Caixer, l’Enderrocada i l’Escletxa. Aquest últim era utilitzat pels monjos per accedir a les parts altes de Montsant, on van deixar la seva empremta amb una escala i una pila d’aigua beneïda excavada a la roca.   

 

Cabacés

Cabacés
Autora: Judith Sabater Vilella

Situat a ponent de la comarca, és travessat de nord a sud pel riu Montsant, que divideix el territori en dues zones desiguals. La més extensa s'estén pels darrers contraforts occidentals de la serra de Montsant, i l'altra s'enfila pels vessants orientals d'un seguit de serres, considerades les últimes derivacions meridionals de la serra de la Llena.

Cabacés transpira aigua abundant pels seus carrers, fonts i ermites. Damunt del riu Montsant hi ha un pont de pedra, amb un gran arc central i dos de laterals, una obra medieval pròpia d’un camí important i que la tradició ha atribuït als romans. A l’interior del poble es troba la capella de Sant Joan, el museu de Miquel Montagut i, a l’interior de Montsant, les ermites de Sant Roc i de la Foia.

Per al caminant, la població és punt de sortida de camins tradicionals que unien els seus habitants amb les poblacions veïnes, com el camí a Margalef, el camí ral a la Vilella Baixa i el camí dels Cartoixans cap a Scala Dei. També es pot gaudir de camins dins del mateix terme municipal, com el camí de la Sèquia, el camí vell de la Foia i el camí a la serra de Solans - les Pinedes. Per accedir a la Serra Major, part culminant de Montsant, trobem el pas de la Boca de l’Infern, des de l’ermita de la Foia.

 

Ulldemolins

Ulldemolins
Autor: Biel Roig Zàrate

El terme municipal d’Ulldemolins s’estén al sector més septentrional de la comarca a la falda de Montsant, formant una vall coneguda com la vall del Silenci. En el seu terme podem localitzar diverses ermites d’interès arquitectònic, històric i llegendari. La més antiga és la de Sant Bartomeu, datada del segle XII i situada al congost de Fraguerau, un indret de bellesa singular travessat pel riu Montsant.

També cal destacar l’ermita de Sant Antoni de Pàdua i l’ermita de Santa Magdalena. En el mateix municipi podem trobar l’església parroquial de Sant Jaume, i a la sortida del poble trobem el santuari de Loreto, edifici d'estil neoclàssic.

Els accessos a l’interior de Montsant són: el grau de la Cova del Corb, grau de la Roca del Llençol, grau del Pi de la Carabasseta, grau del Llop, grau de la Cornereda i el congost de Fraguerau.

 

Cornudella de Montsant - Albarca

Cornudella de Montsant
Autor: Biel Roig Zàrate
Albarca
Autor: Biel Roig Zàrate

La vila de Cornudella de Montsant es troba situada a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent, i les muntanyes de Prades, a llevant, units pel coll d’Albarca, punt de sortida de moltes excursions. Cal destacar l’ermita de Sant Joan del Codolar, situada als vessants meridionals de la serra de Montsant i a la capçalera del barranc de Sant Joan. També té graus d’ascensió a Montsant com, per exemple, el grau del Tomaset o camí de Montsant, el grau de la Montserrat, el grau dels Tres Esglaons i el grau de Sant Joan. El dels Tres Esglaons conté passos amb ajudes tècniques per superar la verticalitat.

Cornudella comprèn a més de la mateixa vila, dos nuclis agregats de població, Albarca i Siurana.

El poblet d’Albarca conserva tot l'encant de temps passats; hi destaca l'absis romànic de la seva església i tres tombes antropomòrfiques medievals excavades a la roca a l’interior del bosc de la Devesa, espai de singular bellesa.

Des del poble es poden realitzar múltiples excursions, així com arribar a l'ermita de la Mare de Déu i iniciar l’itinerari del camí dels Cartoixans. Els graus d’accés a la serra són el grau Gran, el grau de la Mare de Déu i el grau del Belart. 

 

La Vilella Alta

Vilella Alta
Autor: Biel Roig Zàrate

Petit municipi enlairat dalt d’un turó a la vall que configura el riuet d'Escaladei, fins poc abans de la seva confluència amb el riu Montsant. A la dreta del riu, s'alcen els cingles dels Montalts, que ofereixen al visitant una panoràmica de la falda de Montsant i de la vall. Per accedir-hi, els graus de la Vilella i de la Guineu.

De l’interior del poble cal destacar l’església parroquial de Santa Llúcia, datada de la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat.

 

La Vilella Baixa

La Vilella Baixa
Autor: Biel Roig Zàrate

Poble encisador situat just a la vall del riu Montsant. Forma un conjunt arquitectònic notable i de gran interès pintoresc, ple de regust medieval. Els carrers costeruts de poca amplada i els edificis singulars en donen fe. És coneguda com el New York del Priorat, per l’alçada de les seves cases. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, d’estil neoclàssic abarrocat. També cal destacar els diferents senders que s’enfilen cap a la Figuera, el camí ral de la Vilella Baixa a Cabacés i el grau dels Bous i el del camí del Coll Empedrat, que accedeixen a la serra de Montsant i a l’itinerari de pedra seca dels Montalts.

 

La Bisbal de Falset

La Bisbal de Falset
Autor: Biel Roig Zàrate

Situat a la vall del riu Montsant, que separa els darrers contraforts occidentals de la serra de la Llena. Oliveres, presseguers i ametllers són el tret característic del paisatge d'aquest petit poble, on l'oli continua essent la base de l'economia local.

El poble de la Bisbal de Falset es troba arrapat a la muntanya, i està format per un paisatge eminentment agrícola entre balmes i formacions rocoses. Destaca per diverses cases, la majoria del segle XIX, i l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu, de finals del segle XVIII, d'estil neoclàssic amb alguns elements barrocs. Prop del poble es troba una cova on es venerava Santa Llúcia, que va funcionar com a hospital militar el 1938.

Per accedir a l’interior del parc hi ha el camí de Coll de Manxa i el camí del barranc dels Colls Baixos.

 

La Figuera

La Figuera
Autor: Biel Roig Zàrate

Poble enlairat a la dreta del riu Montsant, al territori muntanyós que separa les conques del riu Montsant de les del riu Siurana i l'Ebre, amb els cingles del tossal de Guixar, a l'extrem de llevant, i el punt culminant del tossal de Sant Pau, al nord. El poble de la Figuera es troba en un lloc elevat i de bona visibilitat, des del qual es poden visualitzar set províncies (Tarragona, Lleida, Barcelona, Osca, Saragossa, Terol i Castelló), i una panoràmica de la serra de Montsant. Cal destacar l'església parroquial de Sant Martí, amb elements barroquitzats del segle XVIII i l'ermita de Sant Pau.

 

Margalef

Margalef
Autor: Biel Roig Zàrate

A l'extrem nord-oest de la comarca del Priorat, en contacte amb la Ribera d'Ebre i les Garrigues, es troba situat al nord-oest de Montsant, a la vall del riu del mateix nom i separat del riu per la carretera. Moltes cases del poble reposen sobre immenses roques conglomerades, abundants en aquest indret. El territori, accidentat, dóna lloc a l'existència de coves, avencs i balmes, molt visitades pels excursionistes.

D'aquest poble encantador destaca l'església de Sant Miquel, arrapada a la roca, d'estil neoclàssic del segle XVIII.

El municipi forma l'eix del riu Montsant, que travessa el territori de nord-est a nord-oest formant un congost estret i abrupte entre els vessants meridionals de la serra de la Llena i els septentrionals del massís de Montsant. Des de la riba esquerra del riu davallen els barrancs de Sant Salvador, de la Coma Negra, de la Coma Closa o el de la Taverna, on abunden fonts, balmes, coves i avencs (com els cinc avencs de l'Auferí i la cova de la Taverna, que destaquen per la gran riquesa i abundor de restes del paleolític, l'exemple més paradigmàtic i representatiu de les quals és el gravat del cérvol de la Taverna). També hi destaca l'ermita de Sant Salvador de Margalef, construïda al segle XVI.

Al poble es pot visitar el Molí de l’Oli (centre d’interpretació de l’oli i les economies productives de Montsant), punt d’informació del parc natural.

 
Data d'actualització: 30.11.2015