Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Zona Volcànica de la Garrotxa  > Coneixeu-nos  > Història de protecció del Parc
 

Història de protecció del Parc

"Salvem els volcans!" va ser el crit d'alarma dels qui en els anys 70 del segle passat assistien, indignats, a la sistemàtica destrucció a què estava condemnada la zona volcànica fins aleshores més ben conservada de la península. Un crit que s'unia al clam col·lectiu, no només per retrobar la identitat nacional amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, sinó també per conservar el territori, el paisatge i els nostres valors naturals i patrimonials.

Inicis

anys 70
El creixement urbà i industrial que va experimentar la regió durant els anys setanta va comportar tot un seguit d'agressions greus que van amenaçar seriosament el conjunt dels seus valors naturals. Així van començar a mobilitzar-se diferents sectors de la societat, una mobilització que va culminar l'any 1976 amb la creació de l'activa Comissió Promotora per a la Protecció de la Zona Volcànica i amb la celebració, un any després, de la cloenda de la Campanya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural dels Països Catalans, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana.
Finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 2/1982, de 3 de març, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa, que declarava Paratge Natural d'Interès Nacional la zona volcànica de la Garrotxa, amb la finalitat d'atendre la conservació de la seva flora, la seva constitució geomorfològica i la seva especial bellesa, i en atenció al caràcter singular del territori (art. 1). Així mateix, declarava una vintena de reserves integrals d'interès geobotànic, amb la finalitat d'evitar-hi qualsevol acció que pogués reportar la destrucció, el deteriorament, la transformació o la desfiguració de la seva geomorfologia o de la seva flora (art. 2). El Decret 71/1986, de 13 de febrer, sobre aprovació de la concreció topogràfica dels límits del Parc Natural i de les reserves naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, descriu el perímetre exterior del Parc i les parcel·les i les subparcel·les cadastrals incloses dins les reserves naturals.
 

Reclassificació i Pla especial de protecció

Pintades de protesta al Croscat
La Llei 12/1985, d'espais naturals de Catalunya, va reclassificar el Paratge Natural d'Interès Nacional en Parc Natural i les reserves integrals d'interès geobotànic en reserves naturals (disposició final 1a). La mateixa llei indica que l'objectiu bàsic dels parcs naturals és la protecció de valors naturals qualificats per tal d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants (art. 25). L'objecte de les reserves naturals, en canvi, és la preservació íntegra del conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o d'alguna de les seves parts (art. 24).
El primer Pla Especial de Protecció del Parc Natural va ser aprovat el 1994 i el vigent s'ha aprovat el 2010 per l'Acord de Govern 161/2010 (DOGC 5735, 15/10/2010). El Pla Especial és el principal instrument d'ordenació del territori del Parc i de l'aprofitament dels seus recursos. És la figura urbanística que regula els usos permesos en cada zona d'acord amb les atribucions que li confereix la Llei del sòl, i d'aquest Pla es deriven els criteris i les línies d'actuació que cal desenvolupar.
 
Data d'actualització: 06.08.2015