Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > El Parc Natural del Delta de ...
 
Dimecres, 12 de desembre de 2018

L’Anuari ornitològic del delta de l’Ebre és una publicació periòdica en format digital, que documenta totes les observacions avifaunístiques més destacades produïdes en aquest territori

El Parc Natural del Delta de l'Ebre presenta l'anuari ornitològic 2015

En l’anuari de 2015 s’aporta informació sobre 266 tàxons (espècies i subespècies), sigui de tipus quantitatiu (censos hivernals, reproductors o quinzenals, agrupacions d’ocells destacables...) o qualitatiu (fenologia migratòria, espècies accidentals o noves).


anuario

L’Anuari ornitològic de 2015 s’ha nodrit tant de les dades obtingudes per part de l’equip editor com de tota aquella informació publicada en webs especialitzades, i incorpora una extensa documentació fotogràfica (més de 200 imatges) i gràfica. En aquesta publicació es fa un repàs detallat de totes les espècies i subespècies d’ocells observades el 2015 (266 tàxons), a més d’aportar informació qualitativa (dades fenològiques, observacions d’espècies accidentals...) i quantitativa sobre les poblacions hivernals, reproductores i migradores. L’anuari de 2015 es complementa amb alguns articles en els que es documenten les observacions de tres espècies d’ocells que encara no havien estat registrades al delta de l’Ebre (arpella pàl·lida russa, cotxa diademada i repicatalons petit), així com amb un article en el que es compilen els resultats de totes les campanyes d’anellament portades a terme en l’àmbit del delta de l’Ebre. 


Les tres espècies observades per primer cop al delta de l’Ebre, i que s’incorporaran en propera actualització de la Llista Patró dels ocells del delta de l’Ebre, corresponen a ocells migradors totalment o parcial, i que tenen l’òptim de la seva àrea de distribució geogràfica força allunyada del delta de l’Ebre. Així, per exemple, la cotxa diademada es distribueix pel nord d’Àfrica des de nivell de mar fins a altituds força elevades (3.000 m a l’Atles) i generalment només realitza moviments estacionals locals en alçada. El repicatalons petit, en canvi, es reprodueix en una àmplia franja des del nord d’Escandinàvia fins a l’extrem oriental siberià, mentre que hiverna en contrades tropicals i subtropicals (nord-est d’Índia, sud-est de Xina i nord d’Indoxina). Finalment, l’arpella pàl·lida russa nidifica a les estepes euroasiàtiques, des d’Ucraïna fins al nord-oest de Xina, i hiverna en terres africanes (al sud del Sàhara) i asiàtiques (des de Pakistan fins al sud-est de Xina).

Les observacions aquí reportades segurament corresponen a ocells que s’han desviat de les rutes migratòries habituals per causes desconegudes, tot i que, en el cas de l’arpella pàl·lida russa, podria estar relacionada amb una expansió ver l’oest de la seva àrea de distribució europea durant l’època reproductora.

Més informació