Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Una passera de fusta protegeix ...
 
Dilluns, 27 de març de 2017

Una passera de fusta protegeix les zones humides del camí d’ascens a la Pica d’Estats, al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

La nova construcció pretén evitar el deteriorament d’aquests hàbitats d’alt valor natural del Parc, degut al trepig de les més de 5.350 persones que hi transiten cada any. L'obra, és una actuació del projecte LIFE Limnopirineus de conservació d’espècies i hàbitats humits d’alta muntanya dels Pirineus.


passera mollera plans de sotllo

Les molleres de Plans de Sotllo a la Vall Ferrera, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, pertanyent a l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu (Pallars Sobirà) i ubicat a la Forest d’Utilitat Pública 114 “Obaga i Solana d’Àreu”, compten des de principis de l’hivern amb una nova passera de fusta que salvaguarda les zones humides del camí d’ascens a la Pica d’Estats. Són paratges d’un alt valor natural molt poc habituals als Pirineus i els que es troben més al sud del continent europeu.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va passar a constituir un dels espais europeus de la Xarxa Natura 2000 per assegurar la protecció de diversos Hàbitats d’Interès Comunitari com alguns tipus de molleres i torberes presents als Plans de Sotllo. D’aquesta manera, es posaven les condicions necessàries que garantien el bon estat de conservació dels espais naturals protegits de la zona, compatiblement amb les activitats humanes que s’hi realitzen

En el cas de les torberes de la Vall Ferrera, el pas continuat dels més de 5.350 visitants que fan cim a la Pica d’Estats cada any, és a dir, que hi passen 10.700 vegades, 2.280 només el mes d’agost, en malmetia la vegetació, compactava i erosionava el sòl i provocava el seu deteriorament. Per tal d’evitar la degradació d’aquests hàbitats aquàtics d’alta muntanya, dins del marc del projecte LimnoPirineus, del programa LIFE+ de la Unió Europea, coordinat des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), s’han construït 170 metres de passera de fusta que els circumda i protegeix del trepig dels caminants.   

Per altra banda, s’ha remarcat tot el sender amb les marques de GR (blanc i vermell), evitant així la creació de dreceres i camins alternatius que empitjoren l’estat de degradació. Al llarg del 2017, també està prevista la instal•lació de cartells interpretatius al costat del refugi Vall Ferrera i a l’inici de la passera, per incentivar als visitants a fer-ne ús. Amb la fusta que ha sobrat de la construcció del sender, s’han fet passeres en altres punts del camí de Sotllo per protegir molleres més petites.

Segons Empar Carrillo, botànica de la Universitat de Barcelona i coordinadora de l’actuació a Plans de Sotllo, “aquestes molleres no són ambients rellevants per una espècie endèmica en concret, sinó que són rellevants en sí mateixos. Les característiques ambientals de la zona on es troben fan que sigui un indret únic” explica. “Les molleres dels Plans de Sotllo són un mosaic de comunitats entre les quals destaquen els bonys torbosos d'esfagnes propis de les zones atlàntiques i del nord d'Europa. La raresa d'aquests hàbitats als Pirineus i el fet de que gaudeixen de protecció a nivell Europeu fa que calgui dedicar el màxim esforç per a la seva conservació”, conclou la investigadora.

Els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya que trobem als Pirineus, com les molleres i les torberes, al igual que d’altres arreu del món, són paratges amb un gran valor natural que, en general, estan en risc de desaparició. Tot i formar part d’un entorn escassament alterat, es tracta d’ambients poc habituals amb una fauna i flora molt específica i sensible i on abunden les espècies amenaçades. La distribució tant localitzada i limitada d’aquests ambients els fa molt fràgils i petites alteracions locals poden tenir conseqüències greus. Segons els investigadors, a les molleres de Plans de Sotllo, la principal amenaça és la destrucció de la cobertura vegetal i l’erosió del sòl de la zona humida a causa de l’augment de la freqüentació de visitants.

Per la seva banda, des del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’estan dedicant grans esforços a procurar que la protecció dels ecosistemes i les espècies que el conformen sigui compatible amb el desenvolupament socioeconòmic del territori, on el turisme vinculat al senderisme hi té un pes molt important. Sobretot es tenen en compte les diferents espècies amenaçades que hi viuen, doncs són molt vulnerables als canvis i el deteriorament dels seus hàbitats les posa en perill d’extinció. El projecte LimnoPirineus ( www.lifelimnopirineus.eu ) és una de les col•laboracions que el Parc Natural fa en aquesta direcció.

La construcció d’aquesta passera ha estat possible gràcies a la coordinació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, de l’empresa Forestal Catalana S.A., qui ha dut a terme l’obra, i del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona. Aquest últim, s’ha encarregat de la presa de dades de la vegetació i de l’elaboració d’una cartografia detallada del sistema de molleres i torberes dels Plans de Sotllo per avaluar-ne l’estat de conservació actual.