Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Descobreixen petjades al Parc ...
 
Divendres, 21 d'abril de 2017

Descobreixen petjades al Parc Natural de l’Alt Pirineu d’una espècie desconeguda de rèptil que va viure fa 247 milions d’anys

La troballa pertany a un gran conjunt de petjades d’arcosauromorf, antecessors dels cocodrils i dels dinosaures


petjades d’arcosauromorf
arcosauriforme

Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha publicat a la revista PLOS ONE la descripció d’un gran conjunt de petjades d’arcosauromorfs, rèptils que posteriorment van donar lloc als cocodrils i als dinosaures. Entre elles, també les d’una nova espècie, Prorotodactylus mesaxonichnus, corresponent a un rèptil que va viure al sector del Parc Natural de l’Alt Pirineu fa entre 247 i 248 milions d’anys però que no estaria emparentat amb els dinosaures.

Les diverses campanyes de camp realitzades des de l’any 2012 en afloraments dels Pirineus corresponents als períodes Permià i Triàsic (amb unes edats compreses entre els 300 i els 200 milions d’anys) han donat lloc a la descoberta d’una gran quantitat de nous jaciments.

L’estudi publicat es basa en l’anàlisi de petjades fòssils (icnites) que van deixar diversos grups de rèptils sobre aquests sediments, així com dels ecosistemes on varen viure. “Les icnites són uns fòssils molt efímers i de difícil conservació, però gràcies a la tècnica fotogramètrica per obtenir models 3D i a la realització de motlles de silicona hem pogut identificar i preservar-ne el seu registre”, explica l’investigador de la UAB Eudald Mujal. L’anàlisi de les roques en tres àrees pirinenques diferents ha permès veure que els ambients triàsics estaven formats per rius sinuosos i planes d’inundació. En tots aquests ambients hi vivia una gran diversitat de faunes de vertebrats, majoritàriament corresponents a arcosauromorfs, el grup de rèptils que posteriorment va donar lloc als cocodrils i als dinosaures.

L’estudi de les petjades ha demostrat que els arcosauromorfs de mides més aviat reduïdes (d’aproximadament mig metre de llarg) dominaven, però, tot i menys abundants, també hi havia exemplars de més de tres metres de llargada.

 

Nova espècie de petjades fòssils

D’entre el conjunt d’icnites destaca la presència d’una forma no descrita mai fins ara, que ha comportat l’establiment d’una nova icnoespècie: Prorotodactylus mesaxonichnus. 

Segons l’investigador de l’ICP Josep Fortuny “les noves petjades pirinenques indiquen que aquests animals, d’aproximadament mig metre de llarg, usaven les quatre potes per caminar, i sovint deixaven marques de la cua. De tota manera, algunes petjades evidencien una possible locomoció bípeda en moments puntuals per anar més ràpid.” Totes aquestes característiques indiquen que els autors de les petjades podrien ser euparkeriids, un grup d’arcosauromorfs basals coneguts per restes òssies de la mateixa edat a Polònia, Rússia, Xina i Sud Àfrica.

 

Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra

Part de les zones estudiades, a les rodalies de Port del Cantó, formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP). Justament, el PNAP, en col•laboració amb els investigadors d’aquests treballs, l’Ajuntament de Soriguera (Pallars Sobirà) i d’altres institucions catalanes, ha començat un projecte per crear un Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra a Rubió (Pallars Sobirà). Aquest centre s’encarregarà de divulgar el patrimoni geològic i paleontològic del PNAP. Per tant, les noves descobertes són una aportació important per conèixer el nostre passat.

 

A continuació us deixem uns enllaços d’imatges, on trobareu esquemes de l’estudi:

AQUÍ Reconstrucció artística d’un arcosauromorf. Autor: Oscar Sanisidro / Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont

AQUÍ Rastres i petjades de Prorotodactylus mesaxonichnus. La seva morfologia (ben identificada gràcies als models 3D) encaixa amb la del grup d’arcosauromorfs basals euparkeriids.

AQUÍ Les icnites preserven detalls excel•lents per identificar-ne la forma. Algunes superfícies estan completament cobertes per petjades avançant a la mateixa direcció, un indici de possible gregarisme entre els arcosauromorfs

AQUÍ Diversitat d’icnites de les zones estudiades i reconstrucció dels ambients fluvials als Pirineus durant el Triàsic inferior-mitjà, amb la majoria d’ambients colonitzats per arcosauromorfs.