Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > El ratpenat de bigotis es deixa ...
 
Divendres, 08 de setembre de 2017

El ratpenat de bigotis es deixa veure per primer cop al Parc Natural del Cadí-Moixeró

Dins del programa de seguiment de quiròpters impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers n’han capturat tres exemplars. Es tracta de la primera cita al Parc d’aquesta espècie amenaçada a Catalunya, vinculada a la salut dels boscos


Imatge

Un equip d’investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha capturat aquests dies 3 exemplars de ratpenat de bigotis (Myotis mystacinus) al Parc Natural del Cadí-Moixeró, dins dels treballs de seguiment de quiròpters encarregats des del Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de controlar l’evolució d’aquestes espècies i la seva presència en els ecosistemes forestals. Es tracta de la primera cita d’aquesta espècie amenaçada al parc, i amb aquesta ja són 22 les espècies de quiròpters identificades en aquest àmbit territorial.

La rellevància de la troballa rau en què els ratpenats són autèntics bioindicadors de la salut d’alguns boscos. Concretament, el ratpenat de bigotis es troba amenaçat a Catalunya i està vinculat a boscos madurs pirinencs amb presència de fusta morta i abundants cavitats en arbres vells de diàmetres grans, on troben refugi..

Mentre que al centre i nord d’Europa aquest ratpenat és força abundant, a la Mediterrània és una espècie rara. Segons els models predictius de canvi climàtic, les poblacions de Catalunya es podrien acabar desplaçant cap al nord i extingir-se als nostres boscos.

Aquesta troballa, juntament amb un estudi fet recentment al Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, alerta als gestors dels espais naturals protegits per la manca de boscos madurs on puguin viure els ratpenats de bigotis i altres espècies forestals estrictes.

Integren l’equip d’investigadors de la troballa i l’estudi Carles Flaquer, Xavier Puig-Montserrat, Adrià López-Baucells, Maria Mas i Alba Coronado. Remarquen la necessitat de deixar taques de bosc sense gestionar que permetin un elevat grau de biodiversitat pel seu efecte mosaic en el paisatge.

 

Més informació i imatges