Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Xerrada sobre les prospeccions ...
 
Divendres, 30 de juny de 2017

Xerrada sobre les prospeccions arqueològiques d’alta muntanya dutes a terme per l’ICAC, al Museu Etnogràfic de Ripoll

Sota el títol de “El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, un paisatge cultural: actualitat de la recerca arqueològica en l'espai altimontà i noves propostes de patrimonialització”, els membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han transmès la informació obtinguda durant les prospeccions dels darrers set anys a les valls de Coma de Vaca i Núria


Xerrada sobre les prospeccions arqueològiques d’alta muntanya dutes a terme per l’ICAC, al Museu Etnogràfic de Ripoll

La recerca arqueològica portada a terme pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica entre els anys 2010 i 2016 a la zona de les capçaleres del Ter i del Freser ha permès documentar una important antropització d'aquestes valls pirinenques des de la Prehistòria (IV-III mil·lenni aC) fins a l'època contemporània. Les bones pastures i la facilitat d'accés a punts d'aigua van permetre l'establiment de comunitats ramaderes des del Neolític, i ens han transmès un important patrimoni arqueològic que va estar en ús fins a mitjans del segle XX; però la substitució de l'activitat ramadera tradicional per una indústria turística de muntanya ha comportat l'abandonament d'un patrimoni històric i arqueològic excepcional.

Fins el present, les prospeccions realitzades per l’equip de l’ICAC en aquestes valls han permès identificar més de 400 estructures arqueològiques relacionades principalment amb les activitats ramaderes (orris, cabanes, tancats, munyidores), però que també evidencien l'interès estratègic d'aquestes valls com zones de connexió de mercaderies entre les valls de Camprodon i la plana ceretana. Gràcies a la investigacions portades a terme pel GIAP hem pogut documentar quatre fases d'ocupació humana important:

  • Període Neolític on s'implanten les primeres comunitats ramaderes a l'àrea de la Coma de l'Embut i la Coma del Freser
  • Època romana, quan aquestes valls estarien sota l'àrea d'influència de les poblacions ceretanes i de la ciutat romana de Llívia
  • Època tardoantiga i alt-medieval (segles VI-XI) quan es tenen les primeres evidències arqueològiques de ramaderia transhumant entre la plana i la muntanya
  • Època moderna (segles XVI-XVIII) quan s'evidencia una important activitat ramadera i formatgera a les valls de Núria i del Freser

Fruit de l'abandonament d'aquestes pràctiques ramaderes tradicionals, aquest ric patrimoni arqueològic és molt desconegut pels usuaris habituals d'aquestes valls en l'actualitat (esquiadors, excursionistes, muntanyencs, etc) i, per aquest motiu, s’està engegant un nou projecte per tal de donar a conèixer aquest patrimoni per part de la societat, així com dotar d'eines, per tal de permetre als agents del territori de participar en la gestió i en la posada en valor d'aquest patrimoni arqueològic.

Aquesta sessió de formació teòrica ha contribuït a donar a conèixer a les autoritats i als gestors del territori, la recerca efectuada per aquest equip d’arqueòlegs a l'àrea de les Capçaleres del Ter i del Freser, s’ha presentat la proposta de patrimonialització realitzada en col·laboració amb l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i s’ha debatut sobre les iniciatives a realitzar per tal de fer arribar al públic aquest patrimoni sovint oblidat.