Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > L’incendi de la Guingueta, nova ...
 
Dimecres, 09 de novembre de 2016

L’incendi de la Guingueta, nova amenaça per a la conservació de la sargantana pallaresa

Un 18,4% de la zona cremada ha afectat el Parc Natural de l’Alt Pirineu, amenaçant la sargantana pallaresa, un rèptil endèmic del Pirineu central-oriental, amb presència probable en roquissars i prats alpins d’aquesta zona


Sargantana Pallaresa

L’incendi forestal que ha cremat a la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà) els darrers dies ha afectat part de l’hàbitat de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi), un endemisme del Parc Natural de l’Alt Pirineu, catalogada en perill d’extinció. El rèptil és de presència probable en roquissars i prats alpins d’aquesta zona, en el límit entre Catalunya, França i Andorra, per sobre dels 2.400 metres i en colònies molt aïllades encara que localment nombroses. Molt a prop de la zona cremada, a l’entorn de l’estany de Buixasse, la presència és segura i confirmada. En les tasques d’extinció, els bombers han prioritzat la seva conservació i han evitat que s’estengués l’incendi cap al nord, on la presència d’aquesta espècie és segura i confirmada.

Aquesta ha estat una espècie important en l’elaboració de la Xarxa Natura 2000. L’espai on viu està declarat com a Zona d’Especial Conservació (ZEC) “Alt Pallars”. Actualment s’està treballant en la redacció del pla de recuperació de l’espècie.

Les amenaces per a la supervivència d’aquesta sargantana es basen en que el seu hàbitat és reduït, amb poblacions aïllades i petites; la freqüentació turística; les infraestructures; la pluja àcida; el canvi climàtic; o la recol•lecció incontrolada per part de terrariòfils. Ara, el foc s’afegeix als perills que dificulten la seva conservació.

 

104 hectàrees cremades al Parc Natural

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, i el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, han fet balanç aquest dilluns de les afectacions de l’incendi dins els límits del parc. Si el foc ha cremat 567,23 hectàrees, segons dades del Cos d’Agents Rurals, 104,39 pertanyen al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

D’aquest centenar d’hectàrees, ha dit Miralles, “en un 48% (274,2 Ha) l’incendi ha perjudicat la seva conservació, especialment en els hàbitats que presenten un cert grau de maduresa, com les cingleres amb matollar, els boscos de bedoll i pi negre, i els hàbitats per sobre els 2400 metres”. “S’ha dit aquest dies”, ha comentat, “que l’impacte de l’incendi era, fins i tot, positiu, perquè s’afavoreixen les poblacions d’ungulats, però no és això el que ens interessa, ja que cérvols, daines i senglars estan causant importants danys a la ramaderia”. Per contra, ha assegurat el director general, “ha afectat espècies importants per a la biodiversitat de la zona, bàsicament amfibis i rèptils i petits mamífers”.

Perill d’erosió a les pendents

Entre les principals afectacions destaquen dos Hàbitats d’Interès Comunitari amb matollars alpins i borals i costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. Tot i que en alguns punts la pastura es regenerarà sense problemes, les flames han devastat una àmplia zona de matollars amb exemplars molt vells de ginebró  (Juniperus communis nana), de creixement lent. Aquests arbusts desenvolupaven una tasca important per a la protecció del sòl, a més de representar un bon aixopluc i una font d’alimentació per a la fauna alpina, la major part, ocells.

Es calcula que caldran uns 15 anys perquè la flora es recuperi completament. Els matollars de bàlec o escobars, que rebroten de soc, es regeneraran aproximadament en un lustre, als llocs de fort pendent. Les àrees on es crearà pastura, abans que el matollars rebrotin, atrauran durant uns pocs anys els ungulats i el bestiar domèstic.

“Ens preocupa”, ha dit Miralles, “l’elevat pendent del territori cremat, que comporta un elevat perill d’erosió, havent perdut tota la cobertura vegetal. També poden tenir efectes negatius propers episodis de pluges abundants, que provocarien l’arribada de cendres als corrents fluvials, augmentant el PH de les aigües i causant efectes adversos sobre la fauna”.

Els responsables del Departament de Territori i Sostenibilitat han alertat de l’increment del risc d’incendis de tardor als Pirineus. Per a Ferran Miralles, “aquest és un escenari que haurem de treballar durant els propers anys, establint protocols clars com els que existeixen en el cas de riscos per a les persones o béns materials. Quan el risc és per al patrimoni natural, també s’han d’establir els hàbitats prioritaris que cal protegir”. En matèria de prevenció, una de les mesures que n’evitaria la propagació és realitzar cremes controlades ben dirigides, bàsicament als balegars de petita i mitjana extensió, que crearien discontinuïtats en el terreny.