Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > El Parc Natural de l’Alt ...
 
Dijous, 09 d'agost de 2018

El Parc Natural de l’Alt Pirineu celebra 15 anys d’història

Coincidint amb l’aprovació de la seva ampliació en 9.500 hectàrees noves, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, creat el 2003, commemora l’efemèride fent balanç de la feina feta


Pica d'Estats i Estanyet d'Aixeus
Pica d'Estats i Estanyet d'Aixeus
Església de Tor
Església de Tor

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va celebrar el passat 1 d’agost, el seus 15 anys d’història, coincidint amb l’anunci aquest mateix estiu de l’ampliació dels seus límits geogràfics en més de 9.500 hectàrees.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu va ser creat per decret l'1 d'agost del 2003 (Decret 194/2003) , després d'un important procés de negociació del govern amb el territori que va tenir lloc entre el 2001 i 2003, arran d’una proposta inicial el 1999 duta a terme pel Centre Excursionista Catalunya i la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i l’impuls embrionari exercit prèviament per l’ADF Mig Pallars en el marc del projecte LIFE “Pirineu viu”. Ara bé, la necessitat de protegir certes zones que avui en dia configuren el Parc es va constatar ja fa temps:

- L'any 1932 el Regional Planning (primer intent de planificació integral del territori de Catalunya) proposava una xarxa d'espais naturals; dins d'aquests, es pretenia incloure les zones de Sant Joan de l'Erm, la vall de Santa Magdalena, els boscos de Soriguera i altres sectors adjacents.

- El 1966 es va crear per llei la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran; l'àmbit d'aquesta Reserva comprèn bona part de l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

- La primera consideració legal com a espai protegit, però, arriba mitjançant el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. La major part de l'àmbit del Parc el formen tres espais del PEIN: l'Alt Àneu, capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, i la vall de Santa Magdalena.

- D'altra banda, el novembre del 2001, el Govern de la Generalitat va aprovar, pel que fa a la regió biogeogràfica alpina, la proposta catalana d'espais naturals que calia incloure a la xarxa comunitària Natura 2000. En aquesta proposta s'inclouen els espais PEIN abans esmentats, a més de l'espai Alt Pallars i també la Torrassa.

Així, es va crear inicialment amb l’objectiu de conservar i protegir el patrimoni natural i cultural d’una àrea 69.850 hectàrees que abastava 15 municipis: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Montferrer i Castellbó, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós i Valls de Valira.

Deu anys després de la seva creació, es va veure la necessitat de donar nous passos, i, a petició de diversos ens locals, es va impulsar l’ampliació dels límits del parc, com a eina per millorar la gestió d’aquesta àrea, incloent nous sectors d’alt interès natural que havien quedat exclosos inicialment, i aprofitar també les possibilitats que ofereix aquesta figura com a dinamitzadora de l’economia local. Així, amb l’aprovació del Govern dels nous límits el passat 3 de juliol, el Parc abasta ara una àrea de 79.317,21 hectàrees, 9.500 hectàrees més que abans, distribuïdes en 7 nuclis diferents (Farrera, Rialp, Les Valls de Valira, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera, i Alins).

Durant els anys de gestió del Parc s’ha millorat el coneixement i catalogació de gran part del patrimoni natural, del que en destaca la descoberta de la savina turífera, hàbitats poc coneguts com els boscos torbosos, la sargantana aranesa, el rat-penat orellut alpí, fòssils i petjades d’arcosaures desconeguts del Triàsic, així com noves espècies de flora, lepidòpters (papallones) i odonats (libèl·lules) dels quals es desconeixia la seva existència al Parc. A més a més el Parc, des de l’any 2007, disposa d’un Programa de Seguiment de la Biodiversitat integrat per 62 elements entre hàbitats, espècies i seguiments d’àmbit nacional, per tal de fer un seguiment periòdic de la biodiversitat mitjançant una sèrie d’indicadors i així avaluar el seu estat de conservació i la qualitat de la gestió del Parc en l’àmbit de la conservació. Aquest Pla ha servit de moment per constatar la millora de l’estat de conservació de nombroses espècies i hàbitats, com el trencalòs, així com detectar aquelles en que l’estat de conservació ha empitjorat, i per tant així poder focalitzar els esforços en millorar el seu estat, com el gall fer.

Gràcies a la inversió impulsada pel Parc en equipaments d’ús públic durant aquests 15 anys, el Parc ja compta amb 7 centres d’informació al visitant, 18 centres d’interpretació associats de titularitat pública i privada, més de 950 km de xarxa de camins senyalitzats, 23 miradors panoràmics nous, millores diverses en els 11 refugis guardats i 9 refugis lliures, i 78 itineraris nous a peu de diferent dificultat, alguns d’ells adaptats a persones amb mobilitat reduïda.

A més d’afavorir la protecció del medi, la declaració del parc ha suposat un revulsiu per al desenvolupament de l’activitat econòmica de la seva àrea d’influència. Així, ha servit per atraure el turisme vinculat a la natura, i, alhora afavorir la creació de noves empreses, com les actuals 6 empreses de guies-interpretadors acreditades pel Parc Natural i de productes locals artesans i agroalimentaris, a través de la seva promoció, valorització, com la realització anual de la Fira de productors del Parc a Arrós de Cardós i el suport a altres fires locals.

Durant la recent història del Parc, s’han impulsat 3 plans de desenvolupament local sostenible de forma participativa a Vall Ferrera, Valls de Cardós i Ribera d’Isil i Alós, a través dels quals s’han definit i impulsat actuacions de millora del desenvolupament econòmic del territori local.

Pel que fa a la ramaderia extensiva, el Parc ha donat un important suport continuat a aquest sector cabdal pel manteniment d’hàbitats de pastura, del paisatge i del patrimoni etnològic del Parc, mitjançat ordres d’ajut per explotacions ramaderes pel maneig d’hàbitats de pastura (dels quals s’han certificat fins a la data 922.330,57 € en ajuts), la creació i manteniment d’infraestructures ramaderes (pletes, passos canadencs, mànigues, cabanes, bordes, abeuradors,.. dels quals s’han concedit i certificat ajuts per valor 1.467.471 €), així com la recuperació de zones de pastura envaïdes per matollar, suport a fires ramaderes locals, així com diferents iniciatives de valorització del seu paper en el manteniment del paisatge i la valorització local del seu producte.

Des del Parc es participa actualment en dos projectes LIFE: Limnopirineus ( per la conservació dels hàbitats i espècies aquàtiques d’alta muntanya), Piroslife (de conservació i cohabitació de l’ós bru) així com en el projecte POCTEFA GREEN de posta en marxa i gestió de la Xarxa de Parcs de Parcs Pirinencs.

Més informació