Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > L’Arbre de Mambré i el Pi de ...
 

L’Arbre de Mambré i el Pi de les Tres Branques

Arbre de Mambré i el Pi de les Tres Branques
La relació dels arbres amb la nostra cultura i la nostra civilització ve de lluny, ja que moltes tradicions tenen com a testimoni els arbres. Potser perquè són elements de més llarga vida que la nostra i, com que ens sobreviuen, els tenim com elements de referència permanent en l’ideari i en alguns casos també ens serveixen de referent espiritual i terrenal. L’Arbre de Mambré i la Bíblia, El Pi de les Tres Branques i Verdaguer.

Reproducció de l’article de Ricard Estrada i Arimon publicat al blog: Agricultura de Catalunya (2015.07.13)

La relació dels arbres amb la nostra cultura i la nostra civilització ve de lluny, ja que moltes tradicions tenen com a testimoni els arbres. Potser perquè són elements de més llarga vida que la nostra i, com que ens sobreviuen, els tenim com elements de referència permanent en l’ideari i en alguns casos també ens serveixen de referent espiritual i terrenal. El Costumari català de bon pagès sobre boscos i arbredes, 1920, és un document de la literatura jurídica de Catalunya que acredita la relació arbre-home, i ens ajuda a entendre el patrimoni agrari, el relacional, l’energètic i el servei patrimonial dels arbres. Recomano que hi fem una lectura, que us asseguro que pot ser molt profitosa.
Molts autors han escrit sobre aquest tema apassionant de relació de les persones amb els arbres, però la singularitat del Pi de les Tres Branques ha propiciat a comentar i redescobrir l’arbre de Mambré.


L’Arbre de Mambré, la Bíblia i la seva espècie

Arbre de Mambre 1867-1871 - Foto Viquipèdia
Arbre de Mambre 1867-1871 - Foto Viquipèdia
L'arbre de Mambré 2008 - Foto Copper Kettle [CC BY-SA 2.0]
L'arbre de Mambré 2008 - Foto Copper Kettle [CC BY-SA 2.0]

L’Alzina de Mambré està situada a uns pocs quilòmetres al sud-oest de Mambré, prop d’Hebron, a la Cisjordània. Aquest és un arbre que té interès per la seva referència bíblica (Gènesis 12,6), però resulta que tenia una estructura de tronc curt que s’obra en tres branques o besses, generant un referent físic sobre el misteri de la Santíssima Trinitat de la teologia cristiana.
Segons la tradició i la Bíblia, es diu que en el seu viatge a Canaan Abraham i la seva família s’hi varen aturar i el Senyor els li va dir: “Donaré aquest país a la teva descendència”. Aquest relat encara avui és transcendent, i és motiu de “culte” a l’arbre.
Després de tants segles l’arbre o millor dit les restes monumentals de l’arbre, es recolzen amb una estructura de formigó i ferro per a conservar el record d’aquell fet històric que comenta el llibre sagrat.
Aquest arbre té diversos noms propis, com l’Alzina de Mambré, com ja hem dit, però també es coneix com el roure de Mambré, el roure de Moré o l’alzina d’Abraham.... Els botànics l'han classificat com Quercus coccifera var. calliprinos (Q. calliprinos, Q. coccifera var. palaestina, Q. palaestina, Q. pseudococcifera). El seu nom comú seria garric o alzina de Palestina o garric oriental.
El garric de Palestina, està estretament relacionat amb el garric comú de l'oest de la Conca del Mediterrani i alguns botànics la tracten de varietat biològica. Es caracteritza per a tenir les glans, que fan entre 3–4 cm de llargada i 2–3 cm de diàmetre, i estan enguantades per unes llargues i denses escates. Mentre el garric comú (Quercus coccifera), normalment té forma arbustiva (menor de 10 m d'alçària), els brots són glabres i les seves glans són més petites (de menys de 2 cm de diàmetre).

El Pi de les Tres Branques, Mn. Cinto i l’espècie botànica

El Pi de les Tres Branques (1905) - Foto Cèsar August Torras i Ferreri
El Pi de les Tres Branques (1905) - Foto Cèsar August Torras i Ferreri
El Pi de les Tres Branques (2005) - Foto Ziol  [CC BY-SA 2.0]
El Pi de les Tres Branques (2005) - Foto Ziol [CC BY-SA 2.0]

L’arbre de Mambré va servir per la construcció d’una metàfora per a estructurar l’ideari patriòtic de Catalunya: va ser Mn. Cinto Verdaguer qui va fer aquesta “picardia” escrivint la poesia: Lo Pi de les Tres Branques (1888); en Verdaguer en fa menció i el compara amb el Pi de les Tres Branques, situat a Campllong, municipi de Castellar del Riu al Berguedà.
La qüestió és saber quina és la seva espècie botànica, que no passi com l’arbre bíblic, el qual rep una pila de noms i resulta que botànicament es tracta d’una espècie singular de Palestina.
Així els versos de la polèmica són:

     ... Corona immensa de tots
     es una hermosa Pinassa...

     ... Fent senyal de la creu
     se recolza á la Pinassa...

La referència en el poema, dues vegades, sobre una espècie determinada del Pi de les Tres Branques, com la “Pinassa”, va obrir en un cert moment un debat entre poetes, lletraferits i botànics, que ha portat a estudiar les diferències entre la pinassa (Pinus nigra) i el pi roig (Pinus sylvestris), espècie dominant a la zona del Berguedà. El misteri és va esvair totalment en el moment que s’ha valorat l’hàbitat de les dues especies de pi. Tot assegurant que la Pinassa, que descriu en Verdaguer és un pi roig (Pinus sylvestris).
La literatura romàntica no sempre ens comunica certeses, en aquest cas no va utilitzar cap mètode empíric o coneixement contrastat per a poder assegurar la tesi històrica, altrament entrem en l’apartat de les semblances.
Però tornant al Pi de les Tres Branques, el descrivim amb un tronc curt i tres besses (branques) que Mn. Cinto aprofita per recordar els tres regnes que el nen rei Jaume (futur rei Jaume I, 1208-1275) va somiar quan va viatjar de Narbona a Catalunya, amb la companyia de fra Guillem de Mont-rodon, desprès d’haver estat captiu a la batalla de Moret per Simon de Montfort i alliberat sota la protecció del papa Inocenci III, quan va aturar-se amb el seu seguici en aquell paratge, (fet històric que no està documentat suficientment per a poder acreditar la presència reial en aquell indret, cap a l’any 1210 i tampoc l’existència de l’arbre, ja que se li estima una edat màxima de no més de tres centúries més uns 100 anys de presència física sense vida). També en Verdaguer aprofita el poema, per a fer pedagogia sobre la comprensió del misteri de la Santíssima Trinitat, ajuntant en un sol text teologia, glòria patriòtica -la Renaixença-, cultura històrica i literatura lírica.
Així, com podem comprovar, amb un cas proper, com els arbres serveixen per construir metàfores, paisatges, energia i un pou de reflexions que poden apuntar, o no, a millorar el bé comú espiritual o al benestar de qui les realitza.

Nota: Cada any, el tercer diumenge de juliol té lloc l'Aplec del Pi de les Tres Branques. Aquest any 2015 es celebra el dia 19 de juliol.

Hem afegit el comentari publicat al mateix blog: Agricultura de Catalunya:

“Interessant i documentat escrit.
Només un però. Jo no crec que sigui cap error que el Pi de les Tres Branques fos anomenat "pinassa" per Verdaguer, tot i tractar-se d'un Pinus sylvestris. Com passa sovint, els noms populars varien d'una contrada a l'altra, i hi ha zones on el rojalet és anomenat pinassa. Així ho consigna el Masclans i el diccionari Alcover-Moll. I no cal anar gaire lluny: al pla de les Pinasses, de Sant Llorenç del Munt (sobre dels Òbits) el que hi ha són uns vells i bells exemplars de pi roig. Suposo que tot ve del significat de pinassa com a pi gros en general (-assa és un sufix molt productiu en aquest sentit), a més del significat propi de Pinus nigra i també de la fullaraca de pi. Crec que és això, i no la "inexactitud romàntica", la raó d'haver anomenat "pinassa" al simbòlic Pi de les Tres Branques”.

Francesc Macià


Data d'actualització: 20.07.2015