Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > El cranc de riu autòcton ...
 

Enllaços relacionats

El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes)

Portada del llibre El cranc de riu a Catalunya
Portada del llibre El cranc de riu a Catalunya
El cranc de riu era una espècie molt habitual en els rius del país fins que va resultar afectada per una malaltia introduïda pel cranc de riu americà. Des d’aleshores les mortalitats de les poblacions del cranc de riu del país no han parat i actualment ja es tracta d’una espècie en perill d’extinció.

Tot i que el seguiment del cranc de riu es va iniciar a la comarca de la Garrotxa gràcies al treball del voluntariat, en la darrera dècada aquesta tasca s’ha anat ampliant arreu del país i prop d’un centenar de persones coordinades per l’Administració han contribuït de manera desinteressada a intentar recuperar el cranc del país i obtenir les dades necessàries per conèixer-ne la situació actual.

Actualment ja hi ha tres espècies de crancs americans a Catalunya i els seus efectes sobre els ecosistemes aquàtics són molt greus. En el llibre es descriuen totes aquestes espècies, la seva evolució en el temps i fins a quin punt poden ser problemàtiques en l’hàbitat tan fràgil que ocupen.

És un clar exemple de la supervivència d’una espècie del país enfront les espècies invasores que han anat arribant. Més de 30 anys de resistència i un futur molt incert és el canvi de panorama que ha patit una espècie que havia estat dominant en els nostres rius.


Característiques de l’espècie

Cranc de riu autòcton
Detall de cranc de riu autòcton. Foto: Fina Torres

El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) és un invertebrat típicament bentònic, poc adaptat a la natació, encara que de vegades pot atènyer grans velocitats de desplaçament, especialment quan es veu atacat. Tenen el cos subcilíndric, comprimit lateralment, i els tres primers parells de pereopodis acaben en pinça. La part anterior de les potes de color blanc constitueix un element definidor de l’espècie, també anomenat “cranc de potes blanques”. Les dues sutures del solc toràcic les té ben separades. Són de costums sedentaris i solen viure en grups d’aproximadament 10 individus. Surten dels seus amagatalls per a alimentar-se durant la nit i es consideren pràcticament omnívors. El nombre d’ous que pon cada femella és relativament petit (de 50 a 100) i el desenvolupament és directe. Aquesta espècie té un doble interès: ecològic i de conservació. Per una banda el cranc de riu és l’invertebrat d’aigües dolces més gran amb més capacitat de moviment. Aquesta característica, sumada al fet que poden presentar elevades densitats i al seu caràcter omnívor, fa que sovint se’l consideri una espècie clau dels ecosistemes aquàtics d’aigua dolça.

Distribució

Distribució de cranc de riu a Catalunya
Distribució de cranc de riu a Catalunya. Mapa extret del llibre El cranc de riu a Catalunya (amb permís dels autors).

Projecte del cranc a la Garrotxa i Catalunya

Cicle reproductor del cranc
Cicle reproductor del cranc

L’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa,  juntament amb el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,  està duent a terme un seguiment del cranc de riu des de fa més de 20 anys. També des de fa uns anys hi ha la piscifactoria on es crien crancs en captivitat que després s’utilitzen per repoblar. Gràcies a aquest treball, avui se sap que tres quartes parts de les poblacions de cranc del país es troben a la demarcació de Girona. Les conques dels rius Ter i Fluvià són les que en presenten un major nombre d’exemplars.

Es treballa en quatre línies de treball:

  • recerca
  • seguiment
  • centre de cria
  • educació ambiental

Més informació

Com col·laborar en el projecte

Fent de voluntari, comprant el llibre El cranc de riu a Catalunya, samarretes del projecte, fent intercanvis institucionals, etc.


Data d'actualització: 01.12.2014