Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Coneixeu-nos  > Gestió als parcs  > Conservació del patrimoni
 

Conservació del patrimoni

La finalitat bàsica de la declaració d'un espai natural protegit és garantir la conservació dels seus valors naturals, a més dels culturals, estètics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal.
El terme conservació resumeix en un sol concepte un ampli i divers ventall de mesures adreçades al manteniment o la recuperació d'un estat favorable dels elements que formen la biodiversitat (espècies, hàbitats i ecosistemes) d'un parc i el seu patrimoni natural general.

Aquest conjunt de mesures es poden agrupar conceptualment en dos grans blocs:

Conservació d'espècies de flora

Conservació preventiva: el seu objectiu principal és compatibilitzar l'activitat sociocultural i econòmica que pugui afectar els valors naturals d'un espai amb la conservació d'aquests. Es concreta principalment en l'elaboració de plans d'ordenació i normativa que determini els usos no admesos i els admesos, i que reguli aquests darrers, així com en l'emissió d'autoritzacions o informes preceptius sobre plans, projectes, infraestructures, activitats, etc. en aplicació d'aquestes normatives i regulacions. Com a conservació preventiva, també cal considerar, entre d'altres, la vigilància o guarderia. Aquestes mesures solen ser suficients, en general, per a l'objectiu del manteniment de l'estat de conservació favorable dels elements del patrimoni natural i, en molts casos, atesa la gran capacitat de recuperació d'aquests elements, també són suficients per recuperar-los. No obstant això, i també dins el concepte de conservació preventiva, cal establir sistemes de seguiment que permetin, mitjançant l'obtenció de dades i indicadors, conèixer en tot moment l'estat de conservació d'aquests elements i les seves variacions.

Conservació d'espècies de fauna
Conservació activa: aquestes mesures calen sobretot quan les mesures preventives no són suficients per garantir el manteniment o la recuperació de l'estat de conservació d'alguns elements del patrimoni natural de l'espai, i especialment per a la recuperació d'hàbitats o poblacions d'espècies animals i la restauració de zones molt degradades amb elements del patrimoni natural. En general es tracta de projectes i actuacions de gestió directa, sobre el terreny.

Els programes de conservació i seguiment de la biodiversitat


En aquests moments, des del Servei d'Espais Naturals Protegits, s'estan prioritzant els treballs encaminats a disposar del Programa de conservació i seguiment de la biodiversitat (PCSB), tant del conjunt de la Xarxa de Parcs com de cada parc. Aquest programa establirà les actuacions de conservació activa necessàries, així com els programes de seguiment de l'estat de conservació dels hàbitats i les espècies presents en els espais i que s'identifiquin com a objectes de conservació:
  • En primer lloc s'estableix la llista d'hàbitats o espècies presents a cada parc.
  • D'aquesta llista, es determinen els que s'han de considerar objecte de conservació en tota la Xarxa i en cada parc, a partir de la seva amenaça o interès (rareses, endemismes, subespècies, etc.) a escala europea, catalana i del parc mateix.
  • Per a tots els objectes de conservació es determinen i calculen indicadors de seguiment, que han de permetre saber l'evolució del seu estat de conservació, i també els factors ambientals o ecològics que afecten aquesta evolució.
  • Tots els objectes de conservació que es poden considerar amenaçats, tant si és per una evolució negativa del seu estat de conservació, o perquè poden ser afectats negativament per un factor ambiental o ecològic, o per ambdues coses, seran considerats objectes de conservació prioritaris. Per a aquests objectes de conservació amenaçats, caldrà definir objectius de conservació i els projectes i actuacions de gestió que permetin mantenir o recuperar el seu estat de conservació favorable.

Data d'actualització: 07.09.2009