Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Coneixeu-nos  > Arbres monumentals  > Presentació (pròleg, introducció, estructuració)
 

Presentació (pròleg, introducció, estructuració)


Pròleg d'Ernest Costa

Adam i Eva
Sagrada Família
Orc
Lo Parot

Els arbres ja no poden venir de més lluny: a Adam i Eva mateix ens costaria imaginar-los sense la companyia de l’arbre del bé i el mal. A més, viuen molts i molts més anys que la majoria dels éssers vius. Algun arbre actual és ben possible que sigui coetani dels primers emperadors romans!
 
Amb aquests antecedents no ha d’estranyar-nos que un arbre no solament sigui una planta alta i llenyosa, sinó que per extensió o analogia serveixi per a designar moltes altres coses: l’arbre de dos temps d’alguna màquina o l’arbre genealògic d’un llinatge, i que hagi donat peu a locucions i refranys. A la toponímia també hi tenen un paper rellevant. Sense moure’ns de l’àrea barcelonina i només cenyint-nos als nuclis urbans trobem els noms de Sant Just Desvern o Sant Joan Despí. Estenent-nos més, podem espigolar-ne entre un grup molt nombrós: Figueres, Pineda, Alberola, la Morera de Montsant, Pinós, Riudoms, el Rourell o la Palma d’Ebre.

Amb tanta significació a coll, els arbres són presents a la fotografia, a la pintura, a l’arquitectura, a la literatura i en altres manifestacions. Ansel Adams, Vincent van Gogh, Josep Carner o Antoni Gaudí en són una mostra significativa. Pocs versos són tant al cor i al llavi de la gent com els dels pollencí Miquel Costa i Llobera que comencen dient “Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger”.

La cançó també té en compte els arbres: podeu escoltar els versos anteriors en una vibrant versió [cançó]. I també sense moure’ns de les Illes, allò tan emotiu de “Flors de baladre en un torrent tenen el cor de sol i vent” [cançó].  

A part, els arbres han adquirit múltiples simbolismes enormement arrelats: el xiprer va de bracet amb l’hospitalitat i amb les cases dels morts, el llorer amb la immortalitat, l’olivera amb la pau, etc. La llista seria llarga.

En algunes pairalies es plantava un arbre quan naixia un fill. Un o més arbres cohesionen nombroses places; segons com, fiten una cruïlla de camins o formen part indestriable d’una ermita o església parroquial. Per tot plegat fou una decisió excel·lent que la Generalitat de Catalunya protegís els arbres d’anomenada, sovint d’acord amb la grandària, però sense menystenir la significança històrica o la bellesa que ofereixen. Van dir-ne Arbres Monumentals, i d’això ja fa vint-i-cinc anys.

La protecció governamental ha ajudat a salvaguardar aquests arbres, alhora que els ha donat a conèixer fins a aconseguir que avui rebin més estima que ahir. I és que amb els arbres passa com amb les persones: si sabem que hi són i ens hi apropem i els acariciem, serà possible establir una comunió que ens enriquirà.

Ara que fa 25 anys de les primeres proteccions és una bona notícia que la Generalitat de Catalunya presenti una web nova sobre els Arbres monumentals. Aquí trobarem les dades de cadascun dels arbres que s’han protegit i dels d’arreu del món, les publicacions, conferències o actes que s’hi refereixen, o una relació dels altres patrimonis destacables que tenim al seu voltant. També hi trobareu referències sobretot bibliogràfiques d’arbres remarcables del món. També cal celebrar que s’esperoni els lectors a col·laborar, ja sigui aportant dades o fotografies sobre els arbres ja protegits o sobre els que no ho estan i ho mereixen.

Alegrem-nos, també, que amb l’aparició de la web se’ns informi de quins seran els arbres que pròximament es protegiran. Són cap a una trentena i en gran part pertanyen a espais boscats. Us haig de confessar que el cor m’ha fet un bot en veure que eren tants i que alguns els desconeixia completament, com és el cas dels Pins Orcs del Pletiu d’Aulà. M’ha alegrat veure que hi hauria més arbres a la colla i perquè el nom dels esmentats fa un moment posa de relleu dues paraules, orc i pletiu, que la regressió demogràfica de la muntanya i la debilitat actual de la llengua deixen en l’oblit.

Val a dir que el vocabulari català que pertoca als arbres i a les plantes en general és molt ric i dóna un joc extraordinari a l’hora d’explicar-los. És un luxe poder parlar d’un roural i no haver de donar-hi voltes dient que ens referim a un conjunt format per uns pocs roures. Per això seria irresponsable balafiar un patrimoni tan important i trobar-nos sense paraules, o que n’haguéssim de fer servir de foranes per precisar allò que volem dir.

Protegir els arbres va molt més enllà de salvaguardar-los físicament. Obliga a mantenir vives les paraules que els acompanyen, a ser respectuosos amb els elements que apleguen la història acumulada a l’entorn de cadascuna d’aquestes plantes, a servar la memòria oral o escrita que ens deixen. Tanmateix una comesa que ens correspon a tots: a l’Administració, però també als ciutadans.

Ernest Costa i Savoia, 2012

 

Introducció

Pi de les Tres Branques
Pi de les Tres Branques
Xiprers Actual-Antiga
Xiprers del Monestir de Santes Creus [Pere Català i Pic, c. 1917) / Bea Escorihuela, 2013]
Claustre 3 xiprers. Sant Cugat del Vallès
Xiprers del Monestir de Sant Cugat [Jordi García Monte, 2015]
Escut Begues - Escut Viladrau
Escuts oficials de Begues i Viladrau
El Roure de Can Codorniu és el símbol de les caves. Mostra de dues plaques de cava (1 símbol, 2 foto)
El Roure de Can Codorniu és el símbol de les caves. Mostra de dues plaques de cava (1 símbol, 2 foto)
Roure Codorniu
Sequoia
Baobab

Des de sempre alguns arbres s’han respectat d’una manera especial, són arbres-monument amb nom propi. A Catalunya, el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó són arbres molt coneguts. En terres llunyanes hi ha arbres de dimensions sorprenents: les sequoies nord-americanes, alguns eucaliptus d’Austràlia de més 110 m d’alçària, els baobabs africans de 33 m de volt de tronc o un taxodi mexicà amb 40 m de volt de tronc. Existeixen alguns exemplars gegants dels quals encara queden restes vives, com el Castagno dei Cento Cavalli de Sicília, de 55 m de volt de tronc. Per les dimensions de les seves capçades, alguns ficus són arbres-bosc amb 2 ha de projecció de capçada i arrels columnars. [Vegeu: Gegants del Món]

Mes enllà de la profunda significació dels arbres i les plantes per a l’home, els arbres també apareixen en escuts i blasons, en representació de països (Garoé, Guernikako Arbola, Pi de les Tres Branques), de ciutats i de pobles. Algunes espècies són un símbol de pau (olivera), d’acollida (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix), curadores de malalties (roures guaridors). Molts han estat immortalitzats en versos («El pi de Formentor»). Altres han estat plantats en commemoració de grans esdeveniments, de batalles, de canvis polítics (arbres de la llibertat). La mitologia celta rendeix culte als arbres i als boscs. Tenim arbres sagrats en diferents creences i religions, també els arbres com a transmissors d’energia, etc. En fi, diversos països tenen arbres oficials, són els arbres nacionals, estatals, emblemes florals o símbols a les banderes. Fins i tot algun arbres monumentals han esdevingut el símbol de l’empresa propietària; símbol que surt reproduït a les etiquetes dels seus productes).

Alguns casos concrets:

En el nostre cas quan a les FITXES s’esmenta un municipi (§ Alguns punts d’interès de la zona (PI)) i el seu escut municipal conté un arbre o qualsevol altre element botànic, aquest element se cita com a curiositat i així també es posa de manifest la importància dels arbres i les plantes en general a l’heràldica. És freqüent la presencia de alzines, roures, oliveres, pins, palmeres, llorers, fulles, espigues, etc.

Si abans potser va ser la poesia qui enaltia l’arbre, avui dia, com més endavant veurem, els arbres singulars també són realçats per les modernes tècniques de comunicació.

A Catalunya la primera protecció és de l’any 1987. La Generalitat de Catalunya mitjançant els decrets 214/1987, de 9 de juny, 47/1988, d’11 de febrer, i 120/1989, de 17 d’abril, sobre declaració d’arbres i arbredes monumentals, d’interès comarcal i d’interès local, va establir el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes. Aquests decrets es basen en la Llei 12/1985, d’espais naturals.

Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”.

A més de la protecció com a arbre d’interès comarcal o local (mitjançant els decrets esmentats) també és freqüent la protecció efectuada en el marc de plans urbanístics municipals (com a elements vegetals d’interès botànic o cultural, o d’acord amb la legislació del patrimoni cultural com en el cas de jardins i parcs històrics. Vegeu la secció Arbres singulars de Catalunya. 

La primera declaració de protecció, com a arbre monumental, es va fer el 20 d’octubre de 1987. Podem dir que ara tenim a Catalunya 254 arbres monumentals (s’hi inclouen els arbres monumentals previstos). Actualment (2012) ens consten, en conjunt (monumentals, d'interès comarcals, d'interès locals, o declarats dins la legislació urbanística o cultural) 1.200 arbres i arbredes declarats que abasten les 41 comarques i 224 municipis.

Aquesta web es posa a disposició del públic amb l’objectiu de fer difusió dels arbres singulars i en especial dels Arbres Monumentals. Es presenta informació d’aquests arbres tals com mesures, dades històriques, fotografies, localització, etc. També el rànquing amb els arbres més grossos que tenim mesurats. Finalment s’ha habilitat una adreça electrònica a la que hom es pot adreçar si es volen fer aportacions en matèria d’arbres singulars.

La informació que presentem conté també les Fonts d’informació especialitzades, les Jornades tècniques sobre arbres monumentals (textos de les ponències en ca, es, en) on es poden trobar les explicacions generals, és a dir la “filosofia” de protecció i de conservació  dels nostres arbres monumentals. D’altra banda les fonts d’informació (Món) ens portarà fora de Catalunya, als arbres remarcables del Món. [Vegeu: Gegants del Món]

 

Estructuració de la informació. Les FITXES

Tira de logotips
Pi de les tres Branques
Rodanxa
Mesura de l’alçària amb dendròmetre
Mesura de l’alçària amb dendròmetre
Arbre Monumental
Roure d'Ancosa
Cartell Roure d'Ancosa

 

La informació està estructurada de la manera següent:

Arbres Monumentals declarats: és el moll d’aquesta web, i conté la fitxa de cada arbre, el mapa de situació i les imatges.

FITXA: Tots els arbres monumentals tenen o tindran la fitxa, també la tindran arbres històrics ara ja desapareguts. Conté el nom, la matricula, l’espècie botànica, la declaració de protecció, la situació i les característiques de l’arbre.   [vegeu Explicació de les fitxes dels arbres monumentals [PDF, 293,85 KB.]

L’estat de l’arbres s’ha classificat com a:

N: normal, típic, ordinari:
N↓: (en procés de decandiment)
ND: (en procés de decandiment, acaballes)
N,al: (altres estats, explicacions a la fitxa)
R: arbret actual procedent de renou (rebrot d'arrel)
M: mort
MT: mort i tronc encara és dret
MI: (in situ), mort i en queden restes al lloc
ME: (ex situ), mort i en queden restes a un altre lloc
MX: mort i no en queden restes
H: arbre històric (mort)

Les dimensions bàsiques considerades son: alçària total (h), volt de canó (c) i capçada mitjana (C). Podeu veure en detall com es prenen les Mesures.   

Continua amb unes Notes especifiques referides a l’arbre, Informació cultural i històrica, en alguns casos alguna poesia, cançó, llegenda, etc. especifica de l’Arbre monumental o referida a l’espècie vegetal.

Punts d’interès de la zona: organitzats per pobles, municipis i comarques:

     - Arbres singulars més propers (AS): amb la protecció que tenen, si en tenim constànciaClassificats: AM, AC, AL, AUC. Vegeu Arbres singulars de Catalunya. Classificació

     - Alguns punts d’interès de la zona (PI):

               Espais naturals propers: parcs naturals, espais del PEIN. 

               Elements des del punt de vista cultural, històric i turístic d'un entorn més o menys ampli de l’arbre. 

Quan a les FITXES s’esmenta com a punt d’interès un municipi, i el seu escut municipal conté un arbre o qualsevol altre element botànic, aquest element se cita. Alguns colors en heràldica: gules = vermell, sable = negre, sinople = verd intens)

Informació complementària: fonts bibliogràfiques diverses (llibres, articles de revistes i diaris, web, etc.). Per interpretar els codis de les fitxes [vegeu: Informació complementària, fonts d'informació]

Finalitza amb un llegenda-glossari multilingüe català, aranès, espanyol, francès, anglès [ca, aran, es, fr, en] que permet interpretar les característiques esmentades dels Arbres.

No obstant, un glossari multilingüe-resum més ampli que l’esmentat a les fitxes ens informarà en més detall de la terminologia usada en aquestes llengües i permetrà una divulgació més amplia de la informació continguda. Més endavant podeu observar el glossari sencer.

 


 

Arbres singulars: aquí es pot consultar la relació dels arbres declarats protegits de Catalunya (monumentals (AM), d’interès comarcal (AC), local (AL) i els declarats d’acord amb la legislació urbanística o cultural (AUC).

Legislació sobre arbres monumentals: Els 3 decrets basats en la Llei 12/1985 d’espais naturals.

Voleu col·laborar amb els arbres monumentals?: manera de col·laborar en la protecció i el coneixement dels arbres monumentals.

Per saber-ne més: Informació sobre fonts bibliogràfiques, altres web d'arbres (enllaços), conferències sobre els nostres arbres monumental en ocasió de diverses jornades sobre arbres monumentals, noms de les espècies d’arbres, rànquing, actuacions, glossari multilingüe, gegants del Món; també s’hi afegirà un anecdotari.

Visor "AMCatalunya": situació dels arbres monumentals en Google Maps

Aquesta web es troba en una fase ja força consolidada, falta completar alguna comarca i anar afegint més informació. A partir d’aquesta etapa inicial anirem completant i actualitzant les fitxes fins arribar a més de 250 i polint la resta de la informació.

 
Data d'actualització: 29.06.2015