Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Pi del Baró (ME)

Pi del Baró
Pi del Baró 2006 (ICC)
Pi del Baró 2006 (ICC)
Pi del Baró 2000 (ICC)
Pi del Baró 2000 (ICC)
Pi del Baró 1994 (ICC)
Pi del Baró 1994 (ICC)

Terme municipal (comarca): Vilallonga del Camp (el Tarragonès)
AM 36.166.01
Protecció: AM 
Espècie: Pinus pinea
Mesures: 

 
Alçària total (h) 20,0 m
Volt de canó (c) 4,57 m
Capçada mitjana (C) 17,3 m

El Pi del Baró era un pi pinyer o pi ver situat a la vora de la carretera de Vilallonga del Camp a la Selva del Camp, al km 3, a la banda de la riera de la Selva. Se l’anomenava Pi del Baró per estar situat dins de la propietat de l’antiga baronia de la Montoliva [Riera Fortuny, P., 2006, 2009]. A l’escut d’armes de la baronia de la Montoliva de mitjan segle XVIII hi apareix un pi. Això fa pensar que el Pi del Baró ha esdevingut, des de fa segles, el símbol del llinatge.

Era un extraordinari exemplar de pi pinyer amb un notable gruix del tronc. En una de les branques mortes hi va néixer i viure una olivera. El 1998 s'efectuà una poda sanitària, malauradament, es comprovà la presència de tèrmits i de caparretes defoliadores. El 2001 li va caure un llamp a sobre que el va deixar dret però ferit de mort. Un cop mort i encara dret, es van eliminar les branques que podien constituir un perill. Finalment el juliol 2007 va caure a terra i actualment se'n conserven rodanxes del tronc.

Això no obstant, anteriorment el que destacava per sobre de tot era el seu aspecte robust i impressionant, un pàl•lid reflex però del que devia ser abans de perdre l'enorme branca que falta. Curiosament, fou un matí sense vent de l'any 1980 quan s'esqueixà la branca perduda; el terrabastall que produí en caure fou formidable [Borràs, B. & Parés, E., 1997] i els que ho van sentir encara recorden la forta impressió que els causà. L'edat de l'arbre també devia ser considerable; segons el propietari, es contaren 500 anells en la gran branca esqueixada.

Els 3 arbres monumentals següents: el Pi del Baró (AM mort, Vilallonga del Camp), el Pi Gros de Mestres (AM, Vilallonga del Camp) i els Plàtans del Mas de Cavaller (AM, Constantí) són relativament propers i formarien els vèrtex (NE, NW i SE respectivament) d'un triangle de 2,2 x 3,5 x 3 km a la part NE de la comarca del Tarragonès.

Arbres i espècies relacionades:
Pi pinyer, pi ver, pi de llei o pi de pinyons (Pinus pinea): una dotzena d'arbres declarats monumentals de Catalunya són pins pinyers:
Pel volt de canó (c) i/o per l'amplada de capçada (C) han destacat: 2 pins ara ja històrics: Pi d'en Burc o Pi Gros de la Barraca (c= 5,15 m, C= 25,6 m; mort; Santa Cristina d'Aro, el Baix Empordà) i Pi Gros de Begues o Pi de Can Sadurní (c= 4,70; C=28,9; mort; Begues, el Baix Llobregat). Podem també destacar: Pi del Burgar (c= 4,70; AC, AL; Reus, el Baix Camp), Pi del Baró (c= 4,57; AM mort; Vilallonga del Camp, el Tarragonès), Pi de les Planes (c= 4,55; C= 27,6; AM; l'Aleixar, el Baix Camp), Pi Gros del Salt (h= 34; c= 4,45 m; AM mort; Esparreguera, el Baix Llobregat), Pi de les Quatre Besses del Dalmau (c= 4,40; AM; Sant Llorenç Savall, el Vallès Occidental, el), Pi Gros de Mestres (c= 4,35; AM; Vilallonga del Camp, Tarragonès), Pi del Boter (c= 4,35; C= 26,3; AM mort; Riudoms, el Baix Camp).

Per l'alçària (h) destaquen o han destacat: Pi Gros del Salt (h = 34 m), Pins pinyers de Cal Ferrer del Coll (h= 32 m; AM; Piera, l'Anoia), Pi de la Cendrosa (h= 31 m; arbre mort ara històric, Santa Coloma de Farners, la Selva). Entre 29,5 i 30,5 m: Pi Gros d'en Cama (AM mort 2015, Santa Cristina d'Aro, el Baix Empordà), Pi de Can Carbó (Caldes de Malavella, la Selva), Pi Xic de l'Arbocer o de Tapioles (Vallgorguina, el Vallès Oriental), Pi Xic de Ca n'Oller (Sant Celoni, el Vallès Oriental), Pi Gros de Can Gallego (AM mort; Cabrera d'Anoia, l'Anoia).

Data d'actualització: 22.09.2011