Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Roure de la Senyora

Roure de la Senyora
Roure de la Senyora
Roure de la Senyora a final de l’hivern, 2015. [Foto: M. Rius]
Roure de la Senyora

Terme municipal (comarca): Sant Boi de Lluçanès (Osona)
AM 24.201.01 (1988)
Protecció: Ordre 1988.08.30 (DOGC 1042, 1988.09.12)
Espècie: Quercus pubescens
Mesures:

 

Alçària total (h) =  15,0 m
Volt de canó (c) =  4,00 m
Capçada mitjana (C) =  29,3 m

 

Notes (NB): Aquest magnífic roure, conegut també amb el nom de 'Roure del Vilar', és situat a uns 200 metres al nord de la casa pairal del Vilar de Sant Boi de Lluçanès, just on acaben els camps de conreu i comença la roureda que s'estén tot pujant cap al santuari dels Munts.

Conta la tradició que la senyora Lotgarda de Pedrals, de la qual prengué el nom, tenia molta estimació pel roure i passava llargues estones a la seva ombra llegint o fent labors de ganxet.

Reverdeja cada primavera i enamora tothom qui el contempla, sembla que vulgui fer bo el primer nom amb què havia estat conegut: "Roure Bonic".

Masia del Vilar de Sant Boi. Camí NE 185 m, i al trencall seguir per l'esquerra 70 m N.

El Roure es troba a 90 m W.

Podeu sobrevolar el roure al capítol "Jota i Daniela" del programa Catalunya Experience, emès per TV3 el 12 d'octubre de 2016.
"AM Roure de la Senyora a vista de dron” (minuts 9'55''-12'27'') 
www.ccma.cat/tv3/alacarta/catalunya-experience/jota-i-daniela/video/5623958

 

La neu de febrer (2018) ens ha presentat aquest roure monumental amb unes imatges originals i inspiradores de poesia:

Amb la nevada hivernal
el pacient roure despullat
deixa que el sol traspassi
entre branques centenàries.

Apartat de la casa pairal
la senyora hi reposava
envaïda pel benestar
d'una enyorada tarda d'estiu.

La nena del conte s'hi va arraulir
sota l'ombra de l'extensa capçada
quan una pau la va adormir
pel gran gegant protegida.

Tant la guatlla com l'alosa
entre fonolls i vidalbes
són testimonis silenciosos
del vell roure monumental.

Montserrat Comas, 2018

 

Roure so,
De la Senyora ho fui.
Dosser d’estiu
I terma d’hivern.
Amb nostàlgia obro brancades,
I si la neu ve a fer-hi estada
Ambdós compartim silenci
I enyor
de les gales del bon temps.

Miquel Rius, 2018


Roure de la Senyora (altres documents):


Data d'actualització: 11.12.2018