Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Coneixeu-nos  > Arbres monumentals  > Arbres monumentals (FITXES)  > Berguedà (9)  > Pi de les Tres Branques I (MT.H)
 

Pi de les Tres Branques I (MD.H)

Pi de les Tres Branques I
La Branca mutilada es restaura el juliol de 2015
La Branca mutilada es restaura el juliol de 2015
Pi de les Tres Branques I
El monument al Doctor Bartomeu Robert de Barcelona conté una al·legoria del Pi de les Tres Branques a la part posterior
El monument al Doctor Bartomeu Robert de Barcelona conté una al·legoria del Pi de les Tres Branques a la part posterior
Pi de les Tres Branques I (MD.H)
Miquel Viladrich (1887-1956). Mural (Pi de les Tres Branques) a l'Ajuntament de Barcelona

Terme municipal (comarca): Castellar del Riu (el Berguedà)
AM 14.050.01 (1987)
Protecció: Ordre 1987.10.20 (DOGC 910, 1987.11.04)
Espècie: Pinus sylvestris
Mesures: 
Alçària total           (h) = 25,0 m (I)                         21,5 m(III)
Volt de canó          (c) = 1,85 m (I)     1,75 m(II)     1,57 m(III)

Notes (NB): Al segle XVIII ja era citat quan la gent hi veia el símbol de la Santíssima Trinitat i el bisbe de Solsona concedia, el 1746, indulgències a qui resés davant seu.
També va viure una important batalla de les guerres carlines. Anys més tard, amb la Renaixença, el Pi fou conegut pel moviment excursionista, que tot just començava, i esdevingué alhora símbol de les llibertats catalanes, cosa que encara perdura.
1888: la seva popularitat arribaria definitivament quan Jacint Verdaguer va escriure el poema "Lo pi de les tres branques" on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei d'Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca. La literatura, en el nostre cas Verdaguer, en ha deixat el llegat del coneixement del Pi.
1901: el propietari de l'arbre, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista, la qual edificà una torreta de protecció al voltant del tronc amb l'afany de protegir-lo. Aquest fet coincidí amb l'inici de l'esmorteïment de l'arbre que va acabar morint cap al 1915. Tot just acabada la Guerra Civil, l'aleshores propietari Guillem Puig-Gurina el salvà de la destral, que en volia fer llenya. Després ha anat superant tota mena de maltempsades i agressions.
En els darrers temps ha rebut agressions:
2010: creus gamades pintades sobre el tronc.
2014.05.13: va patir l’atemptat més greu, uns furtius van serrar una de les Branques (la corresponent al País Valencià).
2015.07.08: la Branca tallada reconstruïda es reintegra al seu lloc, amb una grua de grans dimensions, i es començant els treballs per unir les dues parts. La unió es fa mitjançant platines d’acer que actuen de manera semblant a les barnilles d'un faixa. L'Aplec tradicional (2015.07.19) se celebra amb la normalitat del Pi restaurat.

El Pi de les Tres Branques és el símbol dels Països Catalans. Cada any per Sant Jaume (actualment el tercer diumenge de juliol) se celebra una diada catalanista al seu voltant.

Mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar el poema: "Lo Pi de les Tres Branques":


"...Lo Campllonch té com un breç
dues serres per barana,
per coberta un bosch de pins
verts tot l'any com I'esmeragda.
Corona immensa de tots
es una hermosa Pinassa,
pinatells semblen los pins
entorn de llur sobirana,
geganta deIs Pirineus
...
Don Jaume cau de geno\ls
y son èxtassis exclama :
...
com en l'arbre de Mambré
hont Abraham reposava.-
Fent lo senyal de la creu
se recolza á la Pinassa,
...
Com eix Pí maravellós
mon regne posá tres branques,
foren tres regnes en un,
ma corona'ls coronava.-
...
preguèm que sia aqueix Pi
I'arbre sagrat de la patria."

["Lo Pi de les Tres Branques", poema original, 1888, 1a ed. de "Pàtria"].

El simbòlic Pi de les Tres Branques és anomenat "pinassa" per Jacint Verdaguer, segurament en el sentit de pi gros i destacat.

L'any 1988 vàrem editar la fitxa "Arbres monumentals 1" que també teniu digitalitzada.

Algunes representacions del Pi de les Tres Branques:

- A la custòdia monumental de Berga (o custòdia de la Patum) hi son representats: la imatge de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat, i al revers, el Pi de les Tres Branques, símbol dels Països Catalans i també de la Trinitat. (Viladés, R., 2012).

- Representació pictòrica: pintura mural a l'ajuntament de Barcelona al final de l'Escala negra. Miquel Viladrich (1930-31).

- El monument al doctor Bartomeu Robert de Barcelona ideat per Gaudí i projectat per Josep Llimona, conté una al·legoria de l'emblemàtic arbre "...un grup de pins a la part posterior, recordant l'abans popular Pi de les Tres Branques...". El monument fou inaugurat el 1910 a la plaça de la Universitat, es va desmuntar el 1940 perquè la figura a qui representava no era afí a la ideologia vigent aleshores, el 1985 es va reubicar a la plaça Tetuan (Art Neutre?, 2011).

 Localització  (Visor "AM Catalunya")


Pi de les Tres Branques I (altres documents):


Data d'actualització: 13.05.2014

Pi Tres Branques I