Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Cap de Creus  > Coneixeu-nos  > Història de protecció del Parc
 

Història de protecció del Parc

La voluntat de protecció d'aquest espai neix d'un seguit d'iniciatives. Ja va quedar reflectida l'any 1976 en l'obra col·lectiva Natura, ús o abús? Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976, Ed. Barcino), on es preveia el cap de Creus com a una zona de protecció recomanable.

El boom turístic d'aquells anys va ser feble al cap de Creus, probablement per les dificultats dels terrenys i per l'actitud conservacionista de la seva població.

L'any 1978, ICONA va presentar l'Inventario abierto de espacios naturales de protección especial, en el qual estava inclòs el cap de Creus. En aquest document es proposava protegir des de la punta Falconera fins a la frontera francesa.

El 21 de maig de 1980, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar una relació de municipis amb territori totalment o parcialment inclòs en espais d'especial interès natural. Aquesta relació va ser incorporada íntegrament com un annex a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives. Atès que el cap de Creus era una de les zones sotmeses a aquestes activitats, necessitava una protecció especial.

El mateix any, el Centro de Estudios de Ordenación del Territorio y Medio Ambiente (CEOTMA), sota la supervisió d'una comissió mixta MOPU-Generalitat, va elaborar el treball anomenat Reconeixement territorial de Catalunya, on es proposava la declaració de diverses zones com a espais que calia protegir, entre els quals figuraven el cap de Norfeu, la serra de Rodes i el vessant nord de la península del cap de Creus.

El 1985, el Parlament català va aprovar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. Amb aquesta llei també es va crear i regular un nou instrument de protecció: el Pla d'espais d'interès natural (PEIN).

L'any 1992 es va publicar el decret mitjançant el qual s'aprovava el Pla d'espais d'interès natural (Decret 328/1992, de 14 de desembre). El PEIN va establir una xarxa de 144 espais. L'espai del cap de Creus va quedar definit amb una superfície terrestre de 8.769,5 ha més l'espai marí limítrof.

El mes de març de 1996, el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (avui DAAM) i el Departament de Medi Ambient van redactar un avantprojecte de llei de protecció del cap de Creus. Aquest document es va transformar en la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del cap de Creus.
Data d'actualització: 03.09.2009