Accés al contingut Accés al menú de la secció
 

Enllaços relacionats

Colors de tardor

Fageda
Després de l’estiu és moment de preparar-se per rebre l’hivern. El fred s’apropa i el bestiar baixa de les zones altes de les muntanyes, on ha pasturat durant els mesos de bonança. És temporada de fires, de recollir els fruits de la terra i fer rebost, i l’època en què molts ocells emprenen el seu viatge cap a terres més càlides, ara que els dies s’escurcen. Però sobretot, la tardor fa acte de presència i els boscos dominats per arbres de fulla caduca ofereixen un espectacle cromàtic únic, enriquint el paisatge amb infinitat de tonalitats. En aquesta pàgina trobareu alguns dels millors indrets per gaudir dels colors de tardor al Parc Natural de l’Alt Pirineu. Veniu a descobrir-los!

Vall de Bonabé

Vall de Bonabé
Comamala

A les Valls d’Àneu es poden assaborir paisatges de gran bellesa que tenen un atractiu especial en el moment en què els arbres comencen a perdre la fulla. La solana situada entre el refugi del Fornet i les bordes de Perosa és un territori espectacular per gaudir del silenci i contemplar l’esclat de colors.

Espècies: avellaner, bedoll, trèmol, plado o erable, roure de fulla gran, til·ler i cirerer

Època: 2a quinzena d’octubre a 1a de novembre

Indrets recomanats:
- Itinerari circular Potariets-Vernets: situats al poble d’Isil, podeu fer un senzill passeig per la Cultia d’Isil i gaudir de colors de tardor espectaculars. La Casa de l’Ós dels Pirineus és un centre d’interpretació que també ofereix Rutes de l’Ós per descobrir l’hàbitat d’aquesta emblemàtica espècie.
- Pla de Perosa: mirador natural que mostra una fantàstica panoràmica sobre la vall de Bonabé i permet realitzar fotografies de paisatge. Prop d’aquí hi ha els tres magnífics avets monumentals de Perosa.

Per saber-ne més:
La brama del cérvol.
La tardor, a més de colors i sabors, també té sons propis. El més impactant es produeix quan els mascles de cérvol bramen per aconseguir aparellar-se. Aquest fascinant espectacle té lloc entre la 2a quinzena de setembre i la 1a d’octubre a les muntanyes aneuenques. Hi ha empreses especialitzades que ofereixen visites guiades per poder-ne gaudir.

 

Vall de Noarre

Vall de Noarre
Vall de Noarre

El conjunt format per l’extens bedollar de la vall de Noarre, i les bordes i prats del fons de vall, esdevé especialment atractiu a la tardor, quan els bedolls es vesteixen de tons grocs i taronges. Aquest paisatge sovint contrasta amb els alts cims propers, que s’enfarinen de blanc quan cauen les primeres precipitacions.

Espècies: bedoll, roure de fulla gran, moixera de guilla, nabiu

Època: final de setembre (moixera de guilla i nabiu) fins final d’octubre

Indrets recomanats:
- Mirador del Corbiu, accessible a peu en 30 minuts des del refugi de la Pleta del Prat.
- Itinerari de Noarre, amb punts d’inici a l’àrea d’esbarjo del pont de la Bolle o a les Bordes de Graus, i que permet visitar el nucli de bordes de Noarre, envoltat de l’impressionant bedollar.

Per saber-ne més:
L’aigua al Parc, font d’energia i paisatges de tardor.
Des de les capçaleres de les principals valls del Parc baixen amb força múltiples rius de muntanya, alimentats pel desgel i les pluges estacionals de primavera i tardor. Descobriu la importància del seu aprofitament visitant el Centre d’Interpretació de l’Aigua i la Central Hidroelèctrica de Tavascan. Als marges dels rius, els boscos de ribera generen autèntiques postals de tardor; passejant pels itineraris al voltant de la Mollera d’Escalarre, a la Guingueta d’Àneu, podreu gaudir en família dels millors de tot el Parc. 

 

Pla de Boavi

Pla Boavi
Pla Castellassos

El Pla de Boavi és un indret especial tot l’any, però a la tardor s’omple de màgia. Les muntanyes i els vessants esquerps que l’envolten contrasten fortament amb el pla, per on discorre el riu amansit. La paleta de colors de tardor es complementa amb l’aigua que travessa el pla i amb les últimes eugues o vaques que pasturen tranquil·lament.

Espècies: bedoll, roure de fulla gran, erable, faig (n’hi ha camí de Broate, algun molt gran).

Època: 2a quinzena d’octubre

Indrets recomanats:
- Itinerari del Pla de Boavi: de baixa dificultat, comença a la presa de Montalto, i amb una plàcida passejada permet admirar i fotografiar els colors que la natura ofereix en aquesta època de l’any.

Per saber-ne més:
Cuina de tardor a l’àmbit del Parc. La cuina pirinenca ha anat sempre molt lligada als productes que ofereix la terra al llarg de l’any. Així, els fruits que es recullen durant la tardor són presents a molts dels plats típics de la zona, com el “mostillo” de mel, una especialitat dolça que trobem d’octubre a abril.

 

Vallat d’Estaon

Vallat d'Estaon
Vallat d'Estaon

A la tardor els colors ocres, grocs i torrats són els protagonistes en el tram que va del poble de Ribera de Cardós a Estaon. Més amunt, bordes i cabanes completen un paisatge ramader, més obert i amb magnífics nuclis de bordes, que li atorga una personalitat única a la vall.

Espècies: cirerer, trèmol, clop o pollancre, moixera de guilla o besurt, bedoll, roure de fulla gran, freixe de fulla gran

Època: sobre la segona quinzena d’octubre

Indrets recomanats:
- L’itinerari de Cardedo, de dificultat mitjana, permet gaudir de la coloració d’un bosc mixte d’avellaners, bedolls, roures i trèmols. A Borda de Vidal impacta un gran cirerer que en aquesta època de l’any s’encén de color roig.
- En el recorregut d’Estaon a les Bordes de Nibrós i Perafita, a més del silenci de bordes solitàries, ens sorprendran uns clops i trèmols altíssims.
- Des del poble d’Estaon, les restes de l’antiga església de Santa Eulàlia són el mirador perfecte per poder fotografiar còmodament la singularitat de la vall d’Estaon a la tardor.

Per saber-ne més:
La migració post-nupcial dels ocells. Quan els dies es comencen a escurçar i la calor deixa pas als primers dies de tardor, molts ocells emprenen viatge cap a terres més càlides. La Mollera d’Escalarre i l’embassament de Tavascan són punts de descans utilitzats per molts ocells per descansar.

 

Vall d’Esterri de Cardós

Mata Esterri - Tardor
Mata Esterri - Tardor

Una visita a la Vall d’Esterri de Cardós sempre és un plaer per la vista. Els diversos arbres de fulla caduca converteixen la vall en un espectacle en l’estació amb més matisos de colors. Destaquen especialment el bedollar de la Mata d’Arrós, un dels més extensos del Parc, i els clops solitaris que s’encenen de groc.

Espècies: bedoll, clop o pollancre, trèmol, cirerer, freixe de fulla gran, roure de fulla gran

Època: segona quinzena d’octubre

Indrets recomanats:
- Itinerari de la Molina: senzill recorregut que, sortint d’Esterri de Cardós, és el marc ideal per observar a fons els colors de tardor: boscos de bedolls, freixes i cirerers que contrasten amb bordes, prats i l’aigua cristal•lina del barranc de la Molina.
- Mirador del Cap de la Roca: està equipat amb dos bancs i una taula panoràmica que permet passar una estona reconeixent el paisatge de l’entorn.
- És especialment recomanable situar-nos al poble de Benante des d’on, mirant cap a la Mata d’Arrós, podrem veure el contrast del bedollar amb els prats de dall de la Cultia d’Arrós.

Per saber-ne més:
Usos tradicionals de la fusta de bedoll.
Aquest arbre d’escorça blanca ha tingut diferents usos tradicionals, com són la cistelleria, l’elaboració de salers, cartres (receptacles per transportar material), graneres (escombres), redortes (corda amb què es lligava l’estructura dels rais) i diferents estris de pastor, com fuets per conduir el bestiar, collars per les esquelles i besulles (petites tasses amb mànec fetes amb escorça de bedoll).

 

La Rebuira

La Rebuira
La Rebuira tardor

A la Vall Ferrera, entre el Pla de la Farga i el Pla de la Selva, la solana de la Rebuira presenta un extens bosc caducifoli que combina roures, bedolls i avellaners amb afloraments rocosos i petites tarteres que li confereixen un aspecte esquerp. Nombroses bordes recorden, però, l’important ús ramader de l’entorn.

Espècies: roure de fulla gran, bedoll, avellaner, moixera, moixera de guilla

Època: de finals de setembre a mitjans d’octubre

Indrets recomanats:
- Des del Pla de la Farga, l’itinerari de la Rebuira és molt aconsellable per endinsar-se en els boscos caducifolis i veure de prop els arbres que perden la fulla.
- El Mirador de la Pica d’Estats és un impressionant balcó on passar una llarga estona. A més de la vista a la zona de la Rebuira, si ja ha plogut es poden contemplar les primeres neus als cims més alts del país.

Per saber-ne més:
Fruits de tardor.
A la tardor moltes plantes produeixen fruits i llavors que ofereixen menjar tant a la fauna salvatge com a les persones. La gent del Pirineu aprofita fruits com móres, gerds, saücs i nabius per fer-ne delicioses melmelades i confitures. Nous, avellanes i fruits dolços com peres i pomes també són un recurs que acompanya molts plats en aquesta època de l’any.

 

Bosc de Virós

Bosc de Virós
Bosc de Virós

Al Bosc de Virós, un dels més valuosos de Catalunya, trobem l’única fageda del Pallars Sobirà. La fageda adopta una fosca coloració ataronjada que contrasta amb els grocs i rojos més vius d’altres caducifolis, i amb els verds més o menys foscos dels pins i avets, predominants en el paisatge forestal.

Espècies: faig, trèmol, bedoll, roure de fulla gran, freixe de fulla gran

Època: 1a quinzena d’octubre per la fageda i 2a quinzena d’octubre pel camí ral (part baixa del bosc)

Indrets recomanats:
- A les Bordes de Virós hi teniu un cartell que permet interpretar els diferents tipus de vegetació existents al bosc de Virós.
- L’Itinerari de la Fageda permet endinsar-se en el bosc i veure de prop la variació de colors. A mig itinerari podeu agafar forces i fer un bon àpat al Refugi Gall Fer.
- El Mirador de Torredo, a l’Itinerari de Costa dels Meners (“Boscos de Ferro”), amb punt d’inici al Refugi Gall Fer.

Per saber-ne més:
Els bolets.
Una de les activitats més apreciades en aquesta època de l’any és la recollida de bolets. Recordeu que a l’àmbit del Parc hi ha zones acotades per a la recol·lecció de bolets, com és el cas del Bosc de Virós. Si voleu consells per gaudir d’una bona temporada de bolets, cliqueu aquí

 

La Coma de Burg

Cultia a la tardor
Cultia Farrera

La Coma de Burg és una ampla vall on els boscos, els matollars i els prats de dall conformen un paisatge que a la tardor es transforma en un mosaic espectacular. L’obaga, entre Montesclado, Mallolís i Alendo, ofereix un espectacle de colors ja que s’hi troben moltes espècies d’arbres caducifolis.

Espècies: cirerer, clop o pollancre, trèmol, bedoll, roure martinenc

Època: 2a quinzena d’octubre i 1a quinzena de novembre

Indrets recomanats:
- Realitzar l’itinerari amb vehicle des de Tírvia, passant per Burg i fins a Farrera. Podeu aprofitar per parar a la Caseta de la Coma de Burg, punt d’informació del Parc que ofereix cuina de Km zero amb vistes impressionants sobre els colors de tardor.
- Fer una caminada des de Farrera fins a Santa Eulàlia d’Alendo. Des d’aquesta petita ermita romànica podreu gaudir d’àmplies vistes sobre tota la Coma de Burg. És interessant consultar la programació d’activitats del Centre d’Art i Natura de Farrera, ple de propostes interessants.

Per saber-ne més:
Les fires de tardor. Si us decidiu a visitar el Parc a la tardor les fires són una forma de conèixer la tradició popular pròpia d’aquest moment de l’any. Gent d’arreu s’hi congrega per vendre o comprar o simplement tafanejar. Tingueu en compte el calendari de fires a l’apartat de festes i tradicions del web.

 

Obaga d’Os de Civís

Obaga Os de Civís
Os de Civís

Des del peculiar poble d’Os de Civís, si mirem cap al bosc de l’obaga a la tardor podrem veure el verd perenne dels avets tacat amb el roig intens de les fulles i fruits de la moixera de guilla o besurt, que conformen un bosc mixte únic al Parc. El groc del gatsaule enriqueix encara més aquest paisatge singular.

Espècies: moixera de guilla o besurt, gatsaule, bedoll, nabiu

Època: darrer terç de setembre

Indrets recomanats:
- Itinerari del riu de Salòria. Aquest petit riu divideix el paisatge en una solana i una obaga molt contrastades. Al llarg del recorregut trobareu racons de postal per poder fotografiar.
- Si disposeu de vehicle tot terreny, podeu agafar la pista forestal fins a la collada de Conflent, a 2.177 m. Allà hi trobareu dos miradors habilitats amb taules interpretatives sobre la fauna, la flora i la geografia de l’entorn. Des del mirador est, la vista sobre l’Obaga d’Os és sensacional.

Per saber-ne més:
La moixera de guilla o besurt.
Els seus característics fruits en forma de baia maduren durant la tardor i persisteixen a l’arbre durant l’hivern. Això fa que sigui  un important recurs per algunes espècies d’ocells durant l’època més dura de l’any, sobretot merles de pit blanc, grives cerdanes i tords ala-rojos. Els fruits, tan valorats per la fauna, menjats crus són tòxics per l’home.

 

Valls de Sant Joan

Civís
Ars2

La singular vall de Sant Joan es tenyeix a la tardor d'una espectacular catifa de colors dels diferents arbres caducifolis que s'escampen per les cotes baixes i mitjanes de la vall, envoltant els petits pobles de Sant Joan Fumat, Ars, Civís i Asnurri i el despoblat de Ministrells.

Espècies: cirerer, clop o pollancre, trèmol, bedoll, roure martinenc

Època: 2a quinzena d’octubre i 1a quinzena de novembre

Indrets recomanats:
- Itinerari d'Ars a Ras de Conques. Aquest recorregut uneix la població d'Ars, tenyida pels colors de tardor, amb les extenses zones de pastura del Ras de Conques. Durant l'ascensió podreu veure grans vistes de tota la vall de Sant Joan, i us recomanem un cop arribat arribats al refugi de Ras de Conques, continuar fins al proper mirador del Coll de Grau.

- Itinerari d'Ars al Castell de la Seca. Un itinerari molt més curt que l'anterior, que ens permetrà fer fotografies de postal dels colors de tardor que envolten el poble d'Ars i el proper bosc de trèmol que ocupa el vessant est de la muntanya on s'assenta el castell de la Seca.

- Itinerari de Civís al Coll d'Ares. Per l'antic camí que unia les valls de Sant Joan amb la de Santa Magdalena, pujarem entremig d'un espectacular camí envoltat de colors de tardors i esquitxat per bordes fins al coll d'Ares, on dos miradors ens obsequiaran amb les millors vistes a banda i banda del coll.

- Asnurri a Ars. Per l'antic camí que uneix Asnurri amb Ars, podem recórrer aquest bonic tram que, sortint d'Ansurri, baixa fins al seu molí al riu de Civís, i puja fins al despoblat de Ministrells, per una vall plena d'arbres tenyits de colors.

Per saber-ne més:
Les primeres gebrades.
Amb l'arribada dels primers freds de la tardor, de bon de matí trobarem a les zones més obertes dels boscos la vegetació amb gebre, fruit de la congelació de les gotetes de rosada de la nit. Si som ben matiners, amb les primeres llums del dia, podrem gaudir dels contrastos dels colors tardorencs amb el blanc del gebre.

 

Vall de Siarb

Vall de Siarb
Vall de Siarb

Els vessants de Rubió, Llagunes i Soriguera, fins a Vilamur, conformen un paisatge de variades tonalitats. En aquesta zona trobem algunes de les millors rouredes del Parc, en les quals predomina el roure martinenc, típicament submediterrani, a diferència del roure de fulla gran, propi de les zones atlàntica i centreeuropea. A l’obaga s’hi veuen alguns trèmols dispersos que aporten punts de color a l’extensa pineda.

Espècies: roure martinenc, trèmol, clop o pollancre, cirerer

Època: 2a quinzena d’octubre i 1a de novembre

Indrets recomanats:
- Si veniu pel port del Cantó és imprescindible parar al mirador de Rubió.
- L’itinerari dels Canemassos discorre entre boscos de ribera, prats i boixedes. Es pot completar la jornada descobrint el petit poble de Llagunes i també contractant una vista guiada al despoblat de Santa Creu de Llagunes.
- La vall de les Comes de Rubió està dominada pels boscos de coníferes però els caducifolis que s’hi troben dispersos contrasten fortament. Podeu dinar al Refugi de les Comes de Rubió.

Per saber-ne més:
El rebost del gaig. La tardor és el moment en que diferents espècies de fauna preparen el rebost per passar l’hivern. És el cas del gaig, ocell forestal que podem veure molt fàcilment volant amunt i avall amb glans al bec, que transporta per enterrar-les. Durant el mal temps tornarà a menjar als seus dipòsits. Passejant per la Vall de Siarb és fàcil veure’n o, si més no, sentir els seus crits escandalosos.

 
Data d'actualització: 13.05.2014