Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Alt Pirineu  > Coneixeu-nos  > Patrimoni natural i cultural  > Hidrologia i Geologia
 

Hidrologia i Geologia


Hidrologia

Estany Clavera
Estany Clavera

La majoria del sistemes hidrològics que trobem dins del Parc presenten un alt grau de naturalitat i bon estat de conservació.

Les alteracions més notables s'han donat en les conques amb major concentració de grans estanys, ja que han estat aprofitades durant el darrer segle per a l'emmagatzematge d'aigües emprades per a la producció elèctrica. Això és destacable principalment a la conca de Certascan i a la capçalera del riu de Lladorre. Tot i això, aquesta àrea es considera d'especial interès, ja que alberga conques lacustres de destacada entitat, com el mateix estany de Certascan, l'estany glacial més extens de Catalunya.

Altres llacs d'origen glacial que podem trobar dins del Parc són: Mariola, Naorte, Romedo, La Gallina, estanys Blaus, Tavascan, Baborte, Baiau, Sotllo, estany de Burg, Campirme, Finestres i Soliguera.

La Mollera d'Escalarre, situada a la cua de l'embassament de la Torrassa, és una zona d'aiguamolls on hi trobem la vegetació i fauna típica d'aquest tipus d'ecosistemes. Aquesta zona rep les aigües del riu Noguera Pallaresa, el riu d'Unarre, el barranc de Llavorre i el barranc d'Arrose.

A les àrees amb litologia calcària existeixen coves i avencs testimonis de l'activitat càrstica d'èpoques anteriors. Les dimensions d'alguns d'aquests sistemes són molt notables, com la Cigalera de l'Obaga de Baleran (o de Jean Paul Larrégola), que constitueix un dels avencs més profunds de Catalunya. Aquesta excepcional cavitat situada a la vall d'Isil, té una profunditat màxima de 320 m i un recorregut de 365 m.

El seu interior amaga elements d'incommensurable valor natural, com un llac subterrani i diverses sales de grans dimensions, així com diferents galeries que segueixen les diàclasis dels materials geològics. Un altre avenc de notable interès és l'Avenc Gran de Cuns d'Aulà, amb un desnivell de 155 m. Al massís calcari de Beret, a la vall de Bonabé, ens trobem amb nombroses dolines.

 

Geologia

Pica Estats
Pica Estats i Sotllo

Des del punt de vista litològic, gairebé tota l'àrea del Parc Natural està constituïda per una sèrie cambroordoviciana formada per l'alternança monòtona de gresos i limolites, amb algunes petites intercalacions de quarsites, conglomerats i roques d'origen volcànic.

Àrees principals d'interès geològic:

- Port de Boet estanys de Baiau (sèrie de Lleret Baiau): Aquesta sèrie té una litologia peculiar amb abundants nivells de carbonats, fet que la fa contrastar amb les litologies que l'envolten, les quals fonamentalment corresponen a fàcies siliciclàstiques. També hi trobem afloraments de roques vulcanoclàstiques que corresponen als episodis de magmatisme pre-Hercinià.

Al tractar-se d'un paratge d'alta muntanya, les netes superfícies rocoses mostren estructures menors de deformació de gran qualitat, que en zones menys enlairades quedarien en gran part ocultes sota el mantell vegetal.

El relleu actual d'aquesta geozona, està condicionat per magnífics exemples de modelat glacial amb espectaculars circs, juntament amb el fet de tractar-se d'un paratge amb un mínim grau d'antropització.

- Vall Ferrera Port Vell: Aquesta zona abraça l'acabament de la falla de Merèns, que representa una estructura major de la Zona Axial Pirinenca, de significat controvertit. A la zona de Port Vell es pot evidenciar, mitjançant al continuïtat cartogràfica de nivells de marbres situats a ambdós blocs de la falla, que aquesta estructura s'amorteix en aquest indret i, per tant, no té fonament el considerar l'esmentada falla i l'encavalcament de Gavarnie com una mateixa estructura. A més dels esmentats nivells de marbres, en aquesta zona afloren intercalacions d'ortogneissos.

- Certascan Romedo: Àrea situada a la vora meridional del granit de Bassies (bon exemple del caràcter sintectònic del magmatisme granític hercinià) en contacte amb les sèries cambro-ordovicianes.

El granit mostra fàbriques magmàtiques, així com espectaculars zones de cisalla. A les sèries encaixants es troben magnífics exemples de tectònica polifàsica amb formes d'interferències de plecs excepcionals.

Els llacs naturals, com el de Naorte, o parcialment modificats per accions antròpiques com el de Cetascan (el més gran del Pirineu català) o Romedo, són elements singulars d'un paisatge on els elements geològics prenen un important protagonisme.

Els afloraments es produeixen no només sobre els relleus glaciars sinó també sobre les vies d'accés a Romedo i també a les pistes construïdes amb motiu de les obres hidroelèctriques.

- LlavorsíBurg (sinclinal de Llavorsí): Àrea situada a cavall de la confluència de la Vall de Cardós i Vall Ferrera. Es tracta d'un sinclinal hercinià d'orientació WNW-ESE amb un nucli sulurià i devonià que separa els doms de l'Orri (al S) i el dom de la Pallaresa (al N).

Al flanc N, afloren els materials de l'Ordovicià superior amb els característics conglomerats de Caradoc a la base d'aquesta sèrie. El sinclinal és un plec quilomètric de vergència S, de caràcter acusadament isoclinal, de manera que al flanc N les sèries apareixen invertides.

En conjunt, l'estructura i la seva traducció en la morfologia paisatgística pot observar-se des de Tírvia. La utilització de la zona com a recurs d'interès geològic comporta per una banda les observacions d'afloraments majoritàriament a nivell de talussos de carreteres i pistes i per altre, les visions del paisatge en el seu conjunt des de punts enlairats on el relleu evidencia molt bé les diferents litologies implicades.

- Pissarres negres amb pirita de Lleret: Es tracta d'una sèrie d'afloraments de la formació Ransol. Aquesta és una unitat intercalada en el dom de la Pallaresa formada per calcàries, pissarres fosques i quarsites.

Les roques que la formen, d'edat també cambro-ordoviciana, presenten una distribució molt irregular. La sèrie apareix relativament ben caracteritzada als volts del poble de Lleret. Poc més al nord, apareix una estreta i singular franja de pissarres fosques amb pirita que s'estén des de les proximitats del cim de Perafita fins a la Noguera de Vallferrera. Aquesta franja passa molt a prop de Lleret, Lladorre i Boldís Sobirà, pobles que estan tots ubicats sobre les calcàries adjuntes a les pissarres negres descrites.

- Bancs quarsítics d'Isil i de Besan: L'especial interès d'aquests materials recau en la poca superfície que ocupen en relació a la dominància d'altres tipus de roques com les licorelles, esquists i, fins i tot, els granits.

L'àrea principal d'aflorament és al sector nord d'Àneu, entre Àrreu i Alòs, principalment al vessant oriental de la vall. Un aflorament de dimensions notables ocupa des de la Serra de Pilàs fins al Serrat dels Plans (divisòria entre Àrreu i Airoto) amb una amplada d'uns 1.500 m. Afloren també diversos bancs a la vall de Pilàs; es tracta de franges d'entre 50 i 700 m d'amplada que s'allarguen des del fons de vall d'Àneu fins a la Serra de Pilàs. A les parts inferiors de les valls, en especial a la d'Àneu, aquests materials estan recoberts pels materials glacials i fluvioglacials recents, de manera que aquests materials no es perceben al fons de les valls.

- Afloraments calcaris, d'edats cambro-ordoviciana i devoniana: El domini de materials silícics, principalment esquists, granits i licorelles, a tota l'àrea axial pirinenca, fa que l'aflorament de roques més o menys carbonatades esdevingui un fet singular i notablement localitzat. Aquests afloraments determinen la formació de paisatges i alberguen comunitats vegetals molt diferenciades dels paisatges i vegetació adjacent. Pertanyen a diverses edats, però principalment corresponen al Devonià i al Cambro-ordovicià, i estan constituïts de calcofil·lites i calcoesquists i, en menor proporció, calcàries.

- Plec antiformal al nord de la confluència entre el riu de Tor i la Noguera de Vallferrera: Les pissarres i quarsites de la formació la Seu, al dom de la Pallaresa, reflecteixen i conserven bé les estructures menors formades durant les diverses fases de l'orogènia herciniana. Aquest plec antiformal és un bon exemple d'estructura de deformació d'aquesta fase. Mostra un pla axial subvertical i una orientació E-W, alhora que presenta un clivatge de crenulació paral·lel al pla axial. Una barra de quarsites dibuixa el plec, antiformal, que vergeix cap al sud.

- Granitoide de Marimanha: Intrusió granítica tardiherciniana de dimensions relativament reduïdes, en comparació amb el granitoide veí de la Maladeta. Aquest granitoide aflora al mig del massís de Marimanha i presenta una clara zonació: a la perifèria del cos apareixen granodiorites i al centre granits i leucogranits.

Al voltant de la intrusió es desenvolupà una aureola metamòrfica de contacte que provocà la tansformació de les calcàries en marbres i l'aparició de motes en les roques de la formació la Seu.

 
Data d'actualització: 03.12.2007