Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Alt Pirineu  > Coneixeu-nos  > Dades generals
 

Dades generals

Gairebé 70.000 hectàrees de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya. El Parc combina una gran diversitat de paisatges propis de l’alta i la mitjana muntanya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els elements que formen el seu extens patrimoni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori. El decret de creació del Parc estableix com objectius bàsics la protecció de tots aquests valors i l’establiment d’un règim ordenador adreçat al desenvolupament sostenible de tot el territori de l’espai natural.

Logotip

Logotip del parc

El logotip del Parc és una sexifòlia, una flor de sis pètals. Es tracta d’un símbol ancestral que trobem en diferents indrets, tant del Pirineu com d’altres contrades, associat a cultures ramaderes, sobretot com motiu ornamental en creacions artesanals de fusta o en pedra sobre les portes de les cases. Els pastors han vingut tallant sexifòlies en molts dels seus estris, com ara collars pel bestiar, salers o formatgeres. Com a símbol del Parc Natural, representa un dels principals valors d’aquest espai protegit: una natura excepcional modelada per l’activitat humana mitjançant una cultura mil·lenària.

 

Any de creació

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va ser creat l’any 2003, per mitjà del Decret 194/2003, d’1 d’agost, de declaració del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
Història de protecció del Parc

 

Situació

Està situat al Pirineu axial català, entre la Val d’Aran a l’oest i el Principat d’Andorra a l’est. Geogràficament, l’àrea protegida recorda vagament la figura d’una lluna creixent, molt irregular, amb el vèrtex meridional situat al Santuari d’Arboló, prop de Gerri de la Sal i a tocar del Prepirineu, i el vèrtex septentrional al port de la Bonaigua.
Accés al Parc 

 

Superfície

69.850,38 hectàrees de Parc Natural, que el converteixen en l’espai natural protegit més extens de Catalunya.

Inclou 478 hectàrees de Reserves Naturals (Alt Àneu i Noguera Pallaresa-Bonaigua).

 

Pallars Sobirà 61.540,42 hectàrees

Alins

17.283,30 hectàrees

Alt Àneu

10.556,75 hectàrees

Esterri d'Àneu

15,76 hectàrees

Esterri de Cardós

1.299,83 hectàrees

Farrera

2.976,29 hectàrees

La Guingueta d'Àneu

3.558,80 hectàrees

Lladorre

11.765,84 hectàrees

Llavorsí

4.384,59 hectàrees

Rialp

420,92 hectàrees

Soriguera

5.389,57 hectàrees

Sort

956,69 hectàrees

Tírvia

53,37 hectàrees

Vall de Cardós

2.878,71 hectàrees

 

Alt Urgell 8.309,96 hectàrees

Montferrer i Castellbò

3.095,43 hectàrees

Les Valls de Valira

5.214,43 hectàrees

 

Plànol 

 

Municipis

Alins
Alt Àneu
Esterri d'Àneu
Esterri de Cardós
Farrera
La Guingueta d'Àneu
Lladorre
Llavorsí
Montferrer i Castellbò
Rialp
Soriguera
Sort
Tírvia
Vall de Cardós
Les Valls de Valira

 

Comarques

Província Lleida
Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarques Pallars Sobirà i Alt Urgell

Pallars Sobirà. Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, la Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia i Vall de Cardós
Alt Urgell. Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira

 

Habitants

Tots els nuclis de població estan exclosos dels límits del Parc. Segons dades de l’any 2010, hi ha 8.792 habitants en l’àrea d’influència formada pels 15 municipis que aporten terrenys al Parc.

Habitants per municipi
75 Esterri de Cardós
133 Farrera
159 Tírvia
232 Lladorre
313 Alins
356 La Guingueta d’Àneu
377 Soriguera
380 Llavorsí
422 Vall de Cardós
446 Alt Àneu
654 Rialp
826 Les Valls de Valira
946 Esterri d’Àneu
1.086 Montferrer i Castellbò
2.387 Sort

 

Font: Padró continu 2010. Institut d'Estadística de Catalunya
www.idescat.cat

 

Propietat

La titularitat dels terrenys inclosos al Parc correspon majorit��riament a entitats de dret públic, especialment Ajuntaments i Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) que són propietaris de forests comunals (62% de la superfície).

36,2 % Comunal d’Ajuntaments. 25.314 ha
36,0 % Comunal d’EMD. 26.293 ha
14,8 % Grans finques particulars. 10.324 ha
  9,3 % Generalitat de Catalunya. 6.485 ha
  3,1 % Petites finques particulars (minifundi). 2.148 ha
  0,6 % Estat (CHE i DPH). 405 ha 

En les forests comunals el titular legal és l’ens públic, però els drets d’aprofitaments dels seus recursos naturals recauen en el comú de veïns del poble (o pobles) al qual pertany cada forest.
La propietat particular del Parc es reparteix entre unes poques finques de gran superfície (anomenades “societats de particulars”, com la Muntanya de Tor o les finques Ison-Estallo i Boavi-Broate), i el minifundi propi dels fons de vall i vessants baixos de la muntanya pirinenca.
Finalment, la Generalitat de Catalunya és titular d’algunes forests situades bàsicament al llarg de l’eix principal del riu Noguera Pallaresa.

 

Altitud

El Parc Natural presenta una gran amplitud altitudinal, amb uns 2.500 m de diferència entre els seus punts més baix i més alt. Concretament, el seu territori s’estén des dels 650 metres d’altitud del Santuari d’Arboló, al seu extrem meridional, fins als 3.143 metres de la Pica d’Estats, el cim més alt de Catalunya.

Altres cims que assoleixen els 3.000 m:
3.129 m. Pic Verdaguer
3.115 m. Punta Gabarró
3.073 m. Pic de Sotllo
3.004 m. Pic Rodó de Canalbona

Molts altres pics es troben per sobre dels 2.800 m d’altitud, com el Monteixo (2.905 m) el Mont-roig (2.864 m) o el Certascan (2.853 m). El Salòria (2.789 m) és el cim més alt de l’Alt Urgell.

Alguns dels pobles de l’entorn del Parc es troben a gran altitud, com és el cas de Rubió (el poble més alt de Catalunya, situat a 1.687 m) o Tor (1.649 m).

 

Valors patrimonials

Valors geològics:
- Geomorfologia de gènesi glacial sobre roques cambroordovicianes i devonianes (esquists, granits i roques carbonatades), afloraments quarsítics i roques d’orígen volcànic, valls en forma de U, circs glacials, cubetes de sobreexcavació i retroexcavació galcial, dipòsits de glaceres rocalloses tardoglacials
- 6 zones de l’inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (geòtops o geozones)
- 87 estanys, entre ells l’estany més extens del Pirineu meridional (Certascan), i 94 estanyets

Valors botànics
- 1.590 espècies de flora vascular (catàleg preliminar)
- 22 espècies de flora amenaçada o molt rara a Catalunya, com Cerinthe glabra, Hippuris vulgaris, Juniperus thurifera, Salix hastata, Matthiola valesiaca o Astragalus penduliflorus

Valors faunístics
- 29 espècies d’odonats, 3 de les quals vulnerables segons la UICN
- 268 espècies de vertebrats catalogades fins a la data
- Espècies amenaçades o rares com l’ós bru, llúdriga, almesquera, trencalòs, voltor negre, aufrany, milà reial, gall fer, perdiu blanca, perdiu xerra, mussol pirinenc, becada, pela-roques, pardal d’ala blanca i ritó pirinenc
- Endemisme quasi exclusiu del Parc: sargantana pallaresa
- Població més nombrosa de gall fer de l’Estat (150 mascles censats)

Hàbitats
- 6 hàbitats d’interès comunitari prioritaris, entre els quals les úniques formacions de savina turífera de Catalunya
- 30 hàbitats d’interès comunitari no prioritaris
- Alguns estanys d’alta muntanya no pertorbats per infraestructures hidroelèctriques o introducció de peixos. Important representació de molleres i torberes (118 molleres que sumen 275 ha)
- Boscos extensos i ben conservats de pi negre, pi roig i avet, inclosos sectors amb un alt grau de maduresa. Nuclis aïllats de fageda

Valors culturals
- Extens patrimoni cultural material, especialment d’arquitectura popular i art romànic, i immaterial, relacionat amb l’ús tradicional del territori per la població local
- Presència important de bordes, cabanes i pletes lligades als models històrics d’explotació ramadera extensiva de les pastures del Parc
- Patrimoni industrial rural: serradores hidràuliques, moles, fargues, infraestructures hidroelèctriques, etc.
- Indrets de gran significació espiritual local com santuaris o ermites i nombrosos punts de celebració d’aplecs populars
- Elements singulars molt escassos vinculats a la relació de l’home amb el medi natural, com llobateres.

Patrimoni natural i cultural

 

Òrgans

Òrgan gestor
Unitat de gestió del Parc Natural de l’Alt Pirineu - Servei d’Espais Naturals Protegits - Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat - Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural - Generalitat de Catalunya
Òrgan rector
Junta Rectora del Parc Natural (38 membres)

 

Òrgans de govern

 

Figures de protecció

1966  Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars-Aran (legislació sectorial de caça). 106.661 hectàrees
1987  Reserves Naturals Parcials de l’Alt Àneu (346 ha) i Noguera Pallaresa-Bonaigua (132 ha). Total: 478 hectàrees
1992  Espais d’Interès Natural (EIN), inclosos en el PEIN: Alt Àneu, Capçaleres de les Nogueres de Vallferrera i Cardós, i Vall de Santa Magdalena (actualment fusionats en un sol Espai d’Interès Natural, l’Alt Pirineu). 80.372 hectàrees
2001-2006  Xarxa Natura 2000: Llocs d’Interès Comunitari de l’Alt Pallars (codi ES5130003) i La Torrassa (codi ES5130022) + Zona d’Especial Protecció per als Ocells de l’Alt Pallars (codi ES5130003). 77.336 ha
2003  Parc Natural de l’Alt Pirineu. 69.850 hectàrees

 

Història de protecció del Parc

 

Seus del Parc

Seu administrativa
Carrer de la Riba, 1
25595 Llavorsí (Lleida)
Tel: 973 622335
Fax: 973 622070
pnaltpirineu@gencat.cat

Oficina del Parc Natural a l’Alt Urgell
Avinguda de les Valls d'Andorra, 25 (Edifici de l'antiga duana d'Andorra)
25700 La Seu d'Urgell (Lleida)
Tel: 973 360954

Equipaments

 

Centres i punts d’informació

Punt d’informació del Parc Natural a les Valls d’Àneu
Situació: Refugi del Fornet (TM Alt Àneu)
Consultar períodes i horaris d’obertura

Punt d’informació del Parc Natural a la Vall de Cardós
Situació: Oficina municipal de Turisme de Tavascan
Tel: 973 623079
Consultar períodes i horaris d’obertura

Punt d’informació del Parc Natural a la Vall Ferrera
Situació: Araós, al costat de la carretera L-510
Consultar períodes i horaris d’obertura

Punt d’informació del Parc Natural a la Vall de Siarb
Situació: Rubió, al costat sud de la carretera N-260 (Eix Pirinenc)
Consultar períodes i horaris d’obertura

Punt d’informació de Castellbò
Situació: antiga escola de Castellbò
Consultar períodes i horaris d’obertura

Centre de visitants d’Os de Civís
Situació: antiga escola d’Os de Civís
Consultar períodes i horaris d’obertura

Equipaments

 
Data d'actualització: 20.11.2013