Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > L'Albera  > Coneixeu-nos  > Patrimoni natural i cultural  > Cultura i història
 

Cultura i història

Dolmen coll Medàs I
Dolmen coll Medàs I
Menhir de Mas Beleta III
Menhir de Mas Beleta III
Sant Quirze de Colera
Sant Quirze de Colera
Ermita de Santa Maria de Colera
Ermita de Santa Maria de Colera
La serra de l'Albera, que té els colls més baixos de tot el Pirineu, ha estat de sempre lloc de pas entre els pobles i les cultures d'Europa i la península Ibèrica, però també lloc d'establiment humà. En els seus vessants meridionals hi ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, amb una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític (3500-1800 a.C). En el terme de la Jonquera es destaquen els dòlmens de Canadal, del Mas Baleta, dels Mesclants, del Pedreguer o els dòlmens i menhirs dels Estanys; en el d'Espolla, els dòlmens de la Cabana d'Arqueta —un dels més grans de l'Albera—, de la font del Roure, d'Arreganyats i del Barranc —amb una llosa de coberta amb gravats insculpits—, el menhir de Castellar o la necròpolis hallstàttica dels Vilars, i a Rabós, els dòlmens de la Coma de Felis, de les Comes Llobes, del Solar d'en Gubert o el menhir del Mas Roquer. Molt a prop, a Sant Climent Sescebes, hi ha el notable dolmen de la Gutina i el menhir de la Murtra o Pedra Gentil.

Els colls de Panissars i del Pertús, tots dos al terme de la Jonquera, són els passos més transitables de tota la serra, travessats per camins importants des de temps molt remots. A la ratlla fronterera amb França hi ha les ruïnes de l'antic monestir de Santa Maria de Panissars (segle XI), que va tenir una funció d'hospital de camí; excavacions arqueològiques recents han posat al descobert vestigis de la calçada romana i grans blocs de pedra que han estat identificats amb les restes dels trofeus de Pompeu a la via Domitia - via Augusta (segle I a.C).

Hi ha un ric patrimoni d'art romànic, l'estil propi de l'alta edat mitjana, època en què es va consolidar el poblament del sector. Dins l'àmbit del Paratge, el monument més notable és l'antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del segle X, del qual resta la magnífica església basilical i vestigis del claustre, dependències monàstiques i fortificacions; prop seu hi ha l'antiga parròquia de Santa Maria de Colera, també romànica, tot dins el terme de Rabós, a la vall de Sant Quirze. També cal indicar l'ermita de Santa Llúcia (seglesXII-XIII), abans parròquia de Sant Miquel de Solans), l'església de Sant Julià dels Torts (segles XII-XIII) i l'interessant exemplar preromànic de Sant Pere del Pla de l'Arca (segle X), a la Jonquera. Les antigues parròquies de Sant Martí de Baussitges (segle X) i de Sant Genís d'Esprac (segles XII-XII), preromànica i romànica, respectivament, a Espolla; o l'ermita de Sant Quirc i la parròquia tardoromànica de Sant Julià (segles XIII-XIV) a Rabós d'Empordà.

Al terme de la Jonquera, dominant estratègicament els colls de la serra de l'Albera, hi ha les restes del castell de Rocabertí, d'un llinatge nobiliari vinculat al comtat de Peralada que va tenir un paper destacat en la història de Catalunya. Posseïen també el proper castell de Requesens, al sud del puig Neulós, que va ser reformat a la fi del segle XIX a la manera fantasiosa pròpia de l'anomenat romanticisme arquitectònic, que havia posat en voga a França Viollet Leduc; prop seu hi ha el santuari de Santa Maria de Requesens (segle XVIII), centre de devoció popular. Un tercer castell del terme era el de Canadal, del qual resten notables fortificacions dels segles XIV-XV. Podem admirar belles mostres d'arquitectura popular i casals senyorials, com la Posta Reial, Ca l'Armet i Can Laporta, a la Jonquera, el castell d'Espolla i la casa dels marquesos de Camps, a l'Espolla, i també les de Rabós.
Data d'actualització: 04.09.2009