Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Aigüestortes i Estany de Sant Maurici  > Coneixeu-nos  > Història de protecció del Parc
 

Enllaços relacionats

Història de protecció del Parc

A finals de setembre de 1955, el general Franco va visitar els Pirineus per inaugurar diferents centrals hidroelèctriques en aquesta zona. Després de dormir a la residència de la Farga, a Boí, la visita va incloure el pas de la comitiva pel Portarró, de camí cap a Espot. Un mes després, d'acord amb una antiga llei de parcs nacionals promulgada l'any 1916, va ser creat el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per decret el 21 d'octubre de 1955 (BOE núm. 325, de 21 de novembre de 1955).

Originàriament tenia només 9.851 ha i es va convertir en el cinquè parc nacional de l'Estat espanyol i el segon dels Pirineus, després del Parc Nacional d'Ordesa. Paradoxalment, la propietat de la major part del territori era privada, cosa que va permetre l'explotació forestal fins a l'any 1975, i ha estat parcialment afectat per tot un sistema d'explotacions hidroelèctriques, les quals representen impactes ecològics i paisatgístics forts. Aquestes explotacions hidroelèctriques estan sotmeses a un règim de concessió.

Actualment, l'únic aprofitament tradicional i centenari és el manteniment de les explotacions extensives ramaderes per part del bestiar local de Boí i Espot.

La Llei estatal d'espais naturals protegits, de 2 de maig de 1975, va regular de nou els parcs nacionals i va establir la necessitat de reclassificar-los per tal d'adaptar-los als criteris internacionals.

Fins al 1988 no arriba la Llei 7/1988, de 30 de març, de reclassificació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb la finalitat d'establir un règim jurídic especial per preservar l'espai de totes les intervencions que poden alterar la fisonomia, la integritat i l'evolució dels sistemes naturals del Parc.

L'àmbit territorial aplegava una superfície de 10.230 ha dels termes municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i Espot (Pallars Sobirà). Una novetat de la llei era la delimitació d'una zona perifèrica de protecció a fi de garantir una completa protecció dels recursos naturals que van justificar la creació del Parc i d'evitar els possibles impactes ecològics i paisatgístics de l'exterior. D'altra banda, es definia una zona d'influència socioeconòmica formada pels termes municipals de la Vall de Boí, Espot, Vilaller, Vielha e Mijaran, Naut Aran, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, la Guingueta d'Àneu, Sort i la Torre de Cabdella. La composició del Patronat i els límits de la zona perifèrica de protecció, així com les activitats permeses en aquesta zona, van ser redefinits per la Llei 22/1990, de 28 de desembre, de modificació parcial dels límits de la zona perifèrica de protecció.

El Decret 234/1996, de 15 de juliol, va ampliar el Parc per l'obaga de Sant Nicolau i les capçaleres de la Ribera de Caldes a partir d'una finca propietat d'ICONA traspassada a la Generalitat. L'ampliació va augmentar la superfície protegida del Parc fins a les 14.119 ha, i va deixar només 231 ha de propietat privada. Per la seva banda, la zona perifèrica va créixer fins a les 26.733 ha.

El Parc es gestiona d'acord amb la legislació autonòmica. Tot i així s'estableixen mecanismes de coordinació entre les administracions autonòmica i estatal.

Data d'actualització: 03.09.2009