Accés al contingut Accés al menú de la secció
Parcs de Catalunya  > Aiguamolls de l'Empordà  > Coneixeu-nos  > Història de protecció del parc
 

Història de protecció del parc


A les planes inferiors de la Muga i el Fluvià, on les aigües dels rius vessen a la badia de Roses, es troben una sèrie de zones humides conegudes popularment com aiguamolls. Aquestes zones comprenen un conjunt d'estanys, llacunes, basses i maresmes que perfilen un paisatge saturat d'aigües. Aquestes aigües són restes d'un antic sistema marjalenc molt extens, les dimensions del qual han disminuït al llarg dels segles com a conseqüència de l'acció natural i, sobretot, d'una acció antròpica.

L'interès de les zones marjalenques es basa en el fet que són llocs biològicament molt productius, amb una notable riquesa florística i faunística d'espècies particulars d'aquest ambients. Els actuals aiguamolls no són més que el testimoni d'una antiga zona lacustre que ocupava pràcticament tota la plana de la badia de Roses.

L'espai protegit pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN) amb la denominació d'Aiguamolls de l'Alt Empordà se situa en els termes municipals següents: Castelló d'Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-saverdera, Peralada, Pau, Pedret i Marzà, l'Escala, Roses i l'Armentera, per ordre de participació en superfície al Parc.

Encara que al llarg de la història l'alteració i la reducció de les zones humides que integren avui el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i les àrees adjacents van ser continuades, hi quedaven extensions prou conservades. Als anys seixanta, però, l'especulació i la desordenada i salvatge activitat immobiliària van posar en greu perill de desaparició la resta d'aquestes àrees encara no molt alterades. En aquells anys es van aixecar les urbanitzacions de Santa Margarida (Roses) i Empuriabrava (Castelló d'Empúries) i càmpings a les platges de Sant Pere Pescador.

En un primer moment, el Ministeri d'Educació i Ciència va declarar "Paraje Pintoresco" les zones dels estanys interiors (tocant a Palau-saverdera) i la platja de Can Comes a Castelló d'Empúries, amb el Decret 2899/1972, de 15 de setembre. Aquesta figura era limitada des del punt de vista de la protecció, ja que no comportava la protecció urbanística.

També va ser cap al començament dels anys setanta (1974) quan es va aprovar el Pla parcial definitiu per a la construcció de la marina residencial de Port Llevant, molt semblant a la d'Empuriabrava, entre els rius Muga i Fluvià i sobre les llaunes de Castelló d'Empúries. Es projectava una urbanització de 525 ha, amb una xarxa de canals navegables i una capacitat d'alberg de 65.000 persones. Això va provocar l'inici de la campanya per a la defensa dels aiguamolls.

A la revista gironina Presència apareix, el juliol del 1976, el primer text de defensa signat per Jordi Sargatal. Diferents accions al Ministeri de Medi Ambient, ponències en col·loquis internacionals sobre la protecció de zones humides i la creació del Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos, van mobilitzar moltes persones i col·lectius nacionals i estrangers, que demanaven el final de l'especulació i la protecció dels aiguamolls.

El 15 d'octubre del 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei 21/1983, de 28 d'octubre, de declaració de paratges naturals d'interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l'Empordà (DOGC 380, d'11-11-1983).

La delimitació inicial d'aquest espai va ser establerta amb el Decret 231/1985, de 15 de juliol, de concreció topogràfica dels límits del paratge natural d'interès nacional i de les reserves integrals d'interès zoològic i botànic dels Aiguamolls de l'Empordà (DOGC 582, de 30-8-1985, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques).

Cal tenir en compte, però, que la nomenclatura utilitzada en la Llei 21/1983 i el Decret 231/1985 actualment no és vigent. D'acord amb la disposició final primera de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (DOGC 556, de 28-06-1985, de la Presidència de la Generalitat), el paratge natural d'interès nacional i les reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l'Empordà van passar a classificar-se com a parc natural i reserves naturals, respectivament.

L'any 1992 es va publicar el Decret mitjançant el qual s'aprovava el Pla d'espais d'interès natural (Decret 328/1992, de 14 de desembre), que establia una xarxa d'espais basant-se en el seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya i als quals dotava d'un règim de protecció bàsic. Una de les seves unitats destacades era els Aiguamolls de l'Alt Empordà.

L'any 1992, el Consell de les Comunitats Europees va aprovar la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres (Directiva hàbitats). Aquesta directiva recull les disposicions establertes a la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. L'objectiu global de la Directiva Hàbitats és "contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estats membres". Per al compliment d'aquest objectiu global es fixen dos grans objectius: un sistema de protecció global de les espècies (articles del 12 al 16 i 22) i la creació de la xarxa Natura 2000 (articles del 3 a l'11). Els espais de Natura 2000 poden ser zones especials de conservació (ZEC) o zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

L'any 2006, el Govern de Catalunya va aprovar l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es definia la proposta de la xarxa Natura 2000 per a Catalunya. L'espai dels Aiguamolls de l'Alt Empordà va ser designat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Així mateix, era proposat com a lloc d'importància comunitària (LIC) en relació amb la Directiva 92/43/CEE, a l'efecte d'integrar-lo a Natura 2000 com a ZEC, un cop validada la selecció per part de la Comissió de la Unió Europea. La doble designació incorporava, a més del territori corresponent al Parc Natural i el PEIN, alguns sectors del seu entorn, inclòs un nou àmbit marí.












Data d'actualització: 20.11.2009